L’objectiu és fer riure i rius. Feina feta. I eficaç. Però alguna cosa més hauríem d’afegir per poder considerar aquest escrit un article crític i teatral. El que passa és que de teatre tampoc no en parlarem gaire, perquè La conferència és pur stand up comedy. Club de la comèdia, en llenguatge televisiu. Humor en viu i en directe adreçat directament al públic sense quarta paret. I emprant aquesta fórmula com a punt de partida, Rodo Gener ofereix un show magnífic. Potser massa llarg per mantenir el ritme i la tensió còmica a dalt de tot durant l’espectacle sencer, però sens dubte molt divertit, desbaratat, ocurrent, còmplice i descarat en tot moment. Una exhibició física i de recursos interpretatius humorístics per part de l’actor, que se sent tan còmode a l’escenari (i fora), que et fa sentir davant l’amic pallasso que té un dia inspirat i et regala un vespre de festa. La qual cosa fa que ens relaxem , baixem la guàrdia i acceptem les regles de la broma, que exigeixen invertí el llistó qualitatiu i aplaudir amb més força quant pitjor és l’acudit: “- ¿Aquiles, ¿eso es una jabalina o es que te alegras de verme? – Oh!, ¿esto? Aqui les presento mi jabalina”. I coses per l’estil.
Són pocs a les illes els intèrprets que poden dur endavant i amb èxit un muntatge d’aquestes característiques, i en mans d’Alex Tejedor, que aporta una direcció molt dinàmica per transgredir els redols estàtics que solen emmarcar l’acció del referent catòdic, Rodo Gener se’n surt amb nota i amb tothom a la butxaca. No és poc, però no massa més que un encertat entreteniment.
Javier Matesanz
Els vostres comentaris