Començar amb una gran no-explosió i anar pujant fins a la gran traca final… una idea hitchcockniana que podria resumir la intensitat narrativa del muntatge, fresc, viu, relativament rompedor. Una de les premisses de La causa -obra fundacional del moviment *drasmàtic, que ja té un decàleg, surrealista, i sis seguidors- és evitar que alenis capficant-te en la voràgine que et proposa Joan Carles Bellviure amb la dramatúrgia -no és velocitat ben bé, és ritme, són punxades ben dosificades- i Vicka Duran, Rodo Gener i Xavi Frau amb unes trepidants i àgils, i eficaces, interpretacions; hi ha química a l’escenari.
El discurs, apel·lant a la caricatura, alerta de l’apocalipsi al qual estam condemnats per mor del capitalisme salvatge q ens assisteix; i topa amb les contradiccions dels protagonistes, a vegades entranyables, sempre innocents i en permanent estat d’efervescència. Volar pels aires la borsa pot ser una solució, però cal executar-la no només predicar-la o predir-a, i preparar-la; tot és ‘pre’ i ridículament assembleari (no vos sona hiperactual?) fins que el personatge més interessant, el d’ella, decideix actuar i convertir una comèdia hilarant en una comèdia hilarant i negra.
M’agrada el to, disbauxat, les transicions, les versions que sonen de La internacional i ‘A les barricades’, l’escenografia, allò de ‘punky’ que té la proposta.. No me convenç l’epíleg, hiperbòlic i breu.
*m a n i f e s t d r A S M À t i c
En plena guerra econòmica, social i cultural, nosaltres, autors drasmàtics, assumim la responsabilitat que ens pertoca i agafam les armes, les que tenim a ma: la escriptura dramàtica.
La urgència amb el que l’asmàtic reclama aire davant la mort serà el cor de la nostra escriptura.
L’aire o la Mort!
Autor drasmàtic deu obligacions tindràs, deu obligacions respectaràs:
1- Escriuràs l’obra en un màxim 16 DIES. Anotaràs en el teu text la data de l’inici i del final de la teva escriptura.
2- Inclouràs sempre, i al manco tres vegades, la paraula GUERRA.
3- Escriuràs al manco 10 línies d’ONOMATOPEIES i inclourà una paradoxa.
4- Concebràs l’obra per fer-la a qualsevol ESPAI.
5- Faràs com a mínim una referència a VIOLET JESSOP. Ella mai no apareixerà en escena.
6- Empraràs la tipografia VERDANA.
7- Seràs despietat amb el concepte d’ENTRETENIMENT. Fugiràs com de la pesta de la COMPLAENÇA i de L’ART PER L’ART.
L’autor drasmàtic no refusa la comicitat, però per a ell l’ humor és un ganivet esmolat.
8- Encetaràs l’obra amb una frase estreta d’un diari publicat el mateix dia de l’inici de l’escriptura.
9- Aturaràs de menjar carn durant el període d’escriptura.
10- Si s’esdevé el cas que una obra drasmàtica fos premiada, rebràs el PREMI dins d’una capsa de cartró i en el discurs d’agraïment no pronunciaràs les vocals “o” i “u”.
Els vostres comentaris