un lloc de cultura peculiar

In vino veritas

In vino veritas

autor
usuaris

 

En Joan Porcel encerta sempre en l’elecció dels seus inèdits escenaris per celebrar les esperades edicions del Micro Teatre. En aquesta que avui s’inaugura, se’ns convida a un viatge per les entranyes d’unes bodegues ben mallorquines, les bodegues Suau. L’espectador podrà descobrir els inesperats interiors d’aquestes caves, els seus passadissos secrets, els colomers impracticables, les escales fins a les intestines lluites de poder dels Déus del deliri, o un inesperat i demolidor homenatge a Blake Edwards. L’olor a barrica, la fredor de les caves, la fusta de les botes, els corredors fistonejats de barrils, tot es conjuga per crear una atmosfera i una escenografia perfecta per aquesta proposta un altre pic equilibrada i engrescadora, de la que destacaria, però, tres dels tasts proposats.

Com a vi jove, la sorprenent maduresa dramatúrgica d’una novell, l’Aina García Paredes, que ha sabut recolzar-se  en un director i uns intèrprets tant solvents com són Joan Fullana, Salva Oliva i Luca Bonadei. En la categoria de criança estarien el sempre perfecte Miquel Angel Torrens i una corprenedora Marga López, que potser no són Jack Lemon i Lee Remick però els hi falta ben poc, que transiten amb elegància i credibilitat per tots els registres d’un text de la Mar Pla que és com un cop de puny al ventre. I com a gran reserva una excepcional Marga Grimalt que fa una demostració impressionant d’ofici i talent  que deixa senzillament bocabadat.

 

4 comentaris

  1. Hay disparidad de opiniones. Me gustó muchisímo El temps Fugit pero salí enamorada de El Deliri de Manel.

  2. El nivell mitjà torna a ser elevat, però jo destacaria ‘El temps fugit’ i ‘El barril de l’amo en Tià Lladó’. Dues joies.

  3. Cal recordar que el director de la peça que ha rebut el títol de Criança és Sergi Baos, el responsable de les interpretacions impecables de Marga López i Miquel Ángel Torrens i del gust final de l’obra.
    També s’han oblidat d’esmentar a Marta Costa, que ja és més que una promesa pel futur, és amés un talent del present.
    Per altra banda també cal recordar que la peça que ha rebut el calificatiu de gran reserva fou escrita i dirigida per Bernat Molina, i que el talent i ofici de Margalida Grimalt és en tota hora recolzat per l’entranyable i inspirador Rafel Ramis
    Agrairia corregissiu el descuit d’esmentar-los.
    Gràcies.
    Atentament
    Bernat Molina

  4. Comentario

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies