Tres personatges en tres esquetxos llargs, i de dispars resultats, interpretats per Marcel Tomàs – 50% de Cascai-, la comicitat del qual és una mena de combinació dels cartoons televisius, l’escola Tricicle i la gestualitat Rubianes, tot passat pel sedàs d’un histrionisme al límit del col·lapse. I tot plegat satura de tanta estridència i acumulació de desbarats. Tot i que a estones et tregui una bona rialla. Perquè just és dir que ho aconsegueix en diferents moments del show. Però el conjunt és molt irregular. Massa. A molts de gags se’ls hi veu el llautó. Ja sigui perquè els hem vist abans moltes vegades o simplement perquè la manca de precisió tècnica fulminava la presumpta sorpresa o la gràcia de l’acudit. Per cert, s’ha de cantar molt bé per atrevir-se amb el Nessum Dorma de Turandot, i no és el cas. I després passa el que passa i la veu (literalment) et deixa penjat.
Javier Matesanz
Els vostres comentaris