Especialista en tractar conflictes familiars, Gracia Querejeta abirda en 15 años y un día la difícil relació entre un adolescent conflictiu i el seu padrí Max, un militar retirat que viu en un poble de la Costa de la Llum. Quan Jon és expulsat del col·legi, la seva mare (Maribel Verdú) decideix que passi uns dies amb Max per veure si se centra. No serà fàcil…
Querejeta (El último viaje de Robert Rylands, Cuando vuelvas a mi lado, Héctor) em sembla una de les cineates més sòlides del nostre entorn i Verdú està en estat de gràcia.
Comèdia boja extraordinàriament divertida, pe·lícula de culte… són només dues de les definicions que he llegit sobre Turistas (Sightseers). El viatge alucinant per les illes britàniques, amb derivades inesperades, d’una parella que encara s’està coneguent. Humor macabre sobre les rodes d’una caravana. El film està arrasant a la taquilla del Regne Unit, on el director, Ben Wheatley, (Down Terrace i Kill List) és poc menys que una eminència. Aquesta és la seva primera peli que s’estrena en sales a Espanya. Per cert, en VO a CineCiutat.
Una pel·lícula amb premis. Inch’ Allah va sobre la solidaritat, la cooperació, la reconciliació (impossible) entre palestins i israelians i sobre Chloë, una jove doctora canadenca que s’ocupa de dones palestines embarassades en un camp de refugiats a Cisjordània. Els controls i les bales perdudes li mostren el significat de la guerra. La nostra porta s’esforça en fer de pont entre ambdós bàndols, però el conflicte pot ser li passi per damunt.
Tres bons actors – Roman Duris, Deborah François i Bérénice Bejo (The Artist) – per a una comèdia francesa, i també romàntica. Populaire ens situa a la Primavera de 1958. Rose Pamphyle té 21 anys i sembla destinada a la vida tranquil·la i monòtona d’una mestressa de casa. Però no és això el que ella desitja. Viatja a Normandia, on el carismàtic cap d’una agència d’assegurances, Louis Echard, cerca una secretària. L’entrevista de treball resulta un desastre, però Rose té un do especial, pot mecanografiar a una velocitat extraordinària. Inconscientment, la jove desperta l’esperit de competició de Louis, que es marca el repte de convertir-la en l’al·lota més ràpida del món…
De Clara, no és nombre de mujer l’únic que m’atreu és la presència de Jorge Sanz i Jorge Perugorría. Jorge, un apotecari que ja ha complert els quaranta, està casat des de fa anys amb Ruth, la seva al·lota de la Facultat, però ella no l’estima com es mereix. Jorge es refugia en els seus amics i en la seva moto. Juan, nebot de Jorge, és l’al·lot de n’Ana. Tots dos planegen el seu viatge a Cuba. I entre Madrid i l’Havanna… el vodevil. Vosaltres mateixos.
I per aquells als que no els agradi el cinema també teniu El mensajero, que li serveix a Dawyne Johnson per perfilar-se com a heroi d’acció, interpretant un ‘pare-coratge’ que viu una situació límit i ha d’enfrontar-se a un temible enemic per defensar als seus. Original, eh?
Els vostres comentaris