un lloc de cultura peculiar

George Kaplan

George Kaplan

autor
usuaris

Si tens vocació de transcendir també has de tenir la substància, i el talent, per fer-ho i uns bons actors que ho facin tot versemblant; en cas contrari, corres el risc de caure en la banalitat. Els actors de George Kaplan – adaptació del text de Frederic Sonntag  – resulten convincents  però el contingut essencial s’esgota en 15 minuts i es podria resumir en què assistim a una contemporaneïtat conspiradora on els mateixos que  creen mites de laboratori actuen sense escrúpols per mantenir-los o degradar-los.  La resta és palla, redundància i una exhibició, bastant buida, del domini del ritme i de com encadenar diàlegs presumptament enginyosos.

El primer acte ens situa a una reunió d’activistes – tots duen el sobrenom que dóna títol al muntatge –  que volen canviar el món fent paleses les contradiccions del ‘sistema’ imperant. És obvi el reflex d’Anonymous, en pla global, o del moviment  15M si ens posem una mica més locals; com també és evident – massa – el que els personatges pretenen transmetre: vivim a una societat  putrefacta on uns poders fàctics que més o manco identificam però no vegem mouen els fils, ens manipulen com a titelles. Les ‘ficcions dominants’ s’han fet amb el llenguatge i, a partir d’aquí amb tot. El segon acte incideix en la idea de les fronteres difuses entre aquestes ficcions i la ‘realitat’, amb un grup de guionistes al servei de grans institucions i/o empreses, i obre una porta dramàticament inexplicable exposant les misèries personals d’un d’ells, abandonat i aturmentat. Gratuït gairebé tot. La tercera  part tanca el cercle, presentat-nos un d’aquests ‘grans poders’ dins la sala de màquines d’un Gran Germà orwellià, dissenyant l’estratègia  per combatre aquests ‘George Kaplan’ de l’inici. Tot molt sofisticat, tot fent referències culturals més o manco identificables, amb certa gràcia i capacitat d’entretenir però cavalcant sobre metàfores molt subratllades i, el pitjor, sense saber arribar a cap banda concreta.

En conjunt, un espectacle de pirotècnia que conté bones intencions però que tuda un plantejament inicial atractiu.

Autor: Frédéric Sonntag Director: Toni Casares. Intèrprets: Sara Espígul, Borja Espinosa, Francesc Ferrer, Jordi Figueras i Sandra Monclús. Espai: Teatre de Manacor (ds, 20:30; dg, 20:00)  

un comentari

  1. A mi em va decebre molt.Em va costar molt entrar dins el que ens contaven.

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies