Ni la crisi ni el mal temps al sector ni les enveges ni ningú no pot amb la Fira de Manacor, que des de fa desset anys és el referent de les arts escèniques a les illes i que enguany, un cop més, es mantindrà a dalt de tot, marcant l’inici de temporada i deixant ben clar quina és la direcció cap allà on miren tots els aficionats al teatre d’aquestes terres.
S’ha primat el programa en quantitat, però s’ha allargat en el temps. Una cosa per l’altra. I ja està bé així en moments tan magres com els que viu la nostra malmesa cultura.
Un any els escenaris de Manacor albergaran algunes de les obres amb més nomenada de la primera divisió teatral catalana. Cites ineludibles. L’espectacle inaugural, per exemple, que és un Broggi intens i corprenedor. ‘Incendis’ de Wajdi Mouawad. Qui hagi vist la pel·lícula es pot fer una idea, però amb Julio Manrique i Clara Segura al capdavant del repartiment, jo no me la perdria. I el mateix podríem dir d’espectacles d’alt voltatge i molts de quirats que compten amb Rosa Maria Sardà, Ramon Madaula, Jordi Boixaderas, Anna Lizaran, Mercedes Sampietro, David Selvas, Carles Canut i més molts més que aquí no hi caben, però que podeu trobar a www.teatredemanacor.com, i us convencerà de que no podeu faltar a la fira de la crisi, que enguany, paradoxes de la cultura, durarà del 13 d’octubre fins al 8 de desembre. Més que mai. I després el firó, que encara allargarà el gaudi uns dies més.
Pel que fa a les propostes balears programades, doncs hi ha el que hi ha. La cosa enguany és magre. Poques produccions. Però les més interessants, per als espectadors que encara no les hagin vistes, hi són. Fins i tot el microteatre ha cabut enguany com a novetat formal dins la fira. Tres peces de quinze minuts a tres euros la peça. I són fantàstiques. Autèntiques miniatures de luxe.
En quant això comenci, anirem informant.
Els vostres comentaris