Ara sí que ha començat la temporada teatral. Ja s’havien alçat un parell de telons i anunciat un grapat més d’estrenes o reestrenes o funcions menors o activitats escèniques de diferent índole, però és ara, amb la Fira de Manacor, quan s’enceta el curs teatral de bon de veres. Es com si el sector, i s’ha d’incloure el públic més fidel en aquesta categoria, es deixondís, es poses les piles i es reactives disposat a agafar el ritme setmanal, si l’oferta ho permet, després de la letargia del desert estival.
Enguany serà magra. La temporada en general, no Manacor en particular. De fet, el programa de la fira és notable, i l’edició es perllongarà fins gairebé el Nadal. Menys intensa, més espaiada, però igual d’interessant i atractiva. Amb teatre català de primera divisió (qualitativa i pressupostària), els ja habituals i imprescindibles valencians del Pont Flotant i, agradi o no agradi, unes propostes balears que complementen la programació i/o cobreixen quota insular, ja que la majoria són muntatges ja vists i rodats, reestrenes o discretes produccions experimentals o de petit format ideat per afrontar la crisi. Un any de tràmit pel que fa al nostre teatre. Cosa que, d’altra banda, ja sabíem.
La qüestió és que tot i els apocalíptics aires de tempesta la Fira s’ha salvat i la dissetena edició s’inaugurà amb una superproducció irregular però potent. “Incendis” d’Oriol Broggi, amb Clara Segura i Julio Manrique (millor ella que un histriònic ell), reuní devers vuit-centes persones al flamant –però no nou- Auditori o Palau de Congressos de Manacor, que sorprenentment, suposem que per qüestions més polítiques que no escèniques, es va tornar inaugurar. Amb Bauzá i Rafel Nadal com a estrelles convidades del batle Pastor. Dues vegades millor que una. I així, un any més tard, Oriol Broggi, després de l’ovació rebuda pel seu muntatge, repetí el discurs d’agraïment i satisfacció que a la passada edició pronuncià Josep Maria Pou. Un a la primera obra i l’altre a la darrera. Tots dos es mostraren molt honorats d’inaugurar un nou espai escènic. Fet poc habitual actualment. Encara que fos el mateix. I per què dues vegades? Doncs no ho sé. Però si l’any que ve el tornen inaugurar, llavors sí que ho demanarem.
Serem molts els que durant dos-tres mesos farem moltes vegades la carretera de Manacor de dalt a baix com un pelegrinatge cultural per gaudir de la millor cita teatral de les Illes. Serem molts els que omplirem les diferents platees de les sales teatrals d’aquesta localitat del Llevant mallorquí. I serem molts també els que un any més ens demanarem: si això és possible, i ho és perquè Manacor (i els seus responsables teatrals) ho demostren any rere any, per què no prenen bona nota tots aquells a qui els hi pertoqui i revisem un sector en perill d’extinció que resulta tenir tant de potencial creatiu com de demanda popular a les Balears?
Els vostres comentaris