Metàfora dins la metàfora dins la metàfora, un joc de nines russes, dins l’ambient, opressiu, d’una empresa d’activitat ignota. Una corda, tensada, entre les relacions laborals i les personals i els valors: la lleialtat, la constància, la sinceritat. Tot en un univers creat per a l’ocasió, amb la revolució de les idees (‘comunistes’) com a horitzó, a través de la acció indirecta – o de la inacció – en un to de caricatura, d’hipèrbole provocadora. Tot surt de l’escriptura de Juan Mayorga, un dels que no solen fallar, qui ja va escriure la peça pensant en que La cantera la pujaria als escenaris; i ho ha fet, amb una escenografia mínima, amb precisió interpretativa, utilitzant l’humor, la ironia, el sarcasme, l’acidesa, els jocs de miralls, la mala llet quan es necessari.
Famélica és tremendament eficaç en les seves pretensions i impecable en la seva execució. Un antídot contra la complaença i els vestits creatius massa estrets.
Els vostres comentaris