És fàcil pensar que amb la lletra de Shekespeare entre les mans tot és més senzill. Greu errada que porta a molts a estavellar-se de cap contra la paret. I no la quarta, precisament. La matèria primera amb la que treballar no pot ser més sòlida si és shakespeariana, però igual que amb ella es pot fer, i s’ha fet de tot, també es pot espatllar i convertir-la en indigesta argamassa teatral, pretensiosa i avorrida, declamada per inèrcia i del tot espessa i enrevessada per a receptors poc avesats. Així que més que una xarxa de seguretat, sovint és una prova de foc, enfrontar-se als seus texts. I fer amb ells un exercici monologat que recopila els seus dolents més carismàtics presentats, representats, analitzats i esquarterats, en un format semblant al d’una classe magistral metateatral, entre paròdica i admirativa dels personatges i de la capacitat dramàtica per a construir-los del seu autor, és ja poc menys que un acte temerari que cal afrontar amb molta seguretat i confiança en les possibilitats pròpies. Cosa que queda molt clara que és així des del primer instant que Manel Barceló trepitja l’escenari i comença impartir la lliçó. Un autèntic tour de force interpretatiu (aplaudim també des d’aquí la creativa direcció de Ramon Simó) que desplega tots els recursos d’expressivitat corporal, facial i verbal inventats i per inventar, amb un domini de l’escena que multiplica punts de vista, i una habilitat gairebé esquizofrènica per al canvi de registre, que fa de l’histrionisme un aliat que marca pautes i ritmes, que mai no confon ni despista, i a cop d’estridència gestual manté sempre alerta i atent l’espectador. Un públic bocabadat que accepta les regles d’un joc que oscil·la entre el fictici univers literari i la lliçó teatral impartida in situ de forma tan brillant com visceral i propera per aquest actor “britànic” tan català, que només hi ha un cosa que odiï més que a l’espectre de Lawrence Olivier quan compareix a l’escenari enmig d’una escena difícil, i això són els crítics de teatre. Què hi farem!
Els vostres comentaris