Al llarg de l’any veig molt de teatre del catalogat com a ‘infantil’, i he de reconèixer que en moltes ocasions les obres me cansen, o m’avorreixen o em deixen indiferent. En canvi, de vegades els muntatges em fan oblidar que el públic al qual es dirigeixen són nins petits i em deixen amb un somriure a la cara. Els desorientats reis d’Orient pertany a aquesta segona ‘categoria’. Javier Matesanz ha aconseguit teixir una història que conté màgia, humor, una dosi de tendresa (sense embafar) i fins i tot una mica de missatge. A més, l’ha encertat elegint Rafel Ramis i Josep Mercadal. El primer es fica els espectadors a la butxaca només sortir a escena – els seus registres sempre han estat propicis per aquesta mena de teatre-. El segon se’ls guanya de tot d’una amb recursos de clown, continguts però molt ben utilitzats.
Estam davant una ‘relectura’, simpática i original, del mite dels reis mags que sorteja amb imaginació – il·lustracions de Pere Joan incloses – l’austeritat que imposen els temps que corren. I això no és poca cosa.
El muntatge , d’Òrbita Produccions, ha omplert el Teatre Catalina Valls i el gener tornarà a Palma. Serà el 19 i el 20 al Teatre Principal (Sala Petita).
Per cert, que a l’entrada del teatre es podrà adquirir el conte ‘Els desorientats Reis d’Orient’, també il·lustrat per Pere Joan, i en el qual es basa l’obra teatral. També ha estat editat en castellà amb el títol: ‘Los tres reyes vagos’.
Gran obra de teatre infantil! Varem anar tota la família i els amics a l’estrena al Teatre Catalina Valls (érem dotze persones) i ens trobarem amb un teatre ple a vesar… presagi de l’èxit d’una funció que ens va agradar molt a tots; l’escenografia fantàstica i els actors engrescaren tot d’una al públic, tant a l’infantil com a l’adult (un aplaudiment especial per els sorprenents Reis Gaspar i Melcior, tan prims ells…)
Espero que aquesta sigui la primera de moltes més iniciatives culturals per a infants i joves; ells són la llavor del públic del futur i amb obres com aquesta segur que els convertirem en adults amants del teatre i la cultura.
Me encantó la escenografía, la combinación de proyección, los actores, la participación del público,… Tanto yo como mi hija de 6 años disfrutamos muchísimo 🙂 Una gran forma de que los niños sueñen y usen la imaginación y empiecen a disfrutar del arte.