Les retallades, l’apujada de l’IVA, el desinterès (com a poc) de les institucions… massa molins en contra per un sol Molinet; massa gegants per aquest Quixot de la cultura que fa 20 anys es va aixecar del no res amb l’impuls d’Iguana Teatre i la col·laboració de la UIB, l’OCB i els veïnats del Molinar. La Fundació Teatre del Mar va rompre esquemes dins el panorama escènic mallorquí, es va atrevir amb muntatges innovadors, amb propostes arriscades que obriren la ment de no pocs espectadors. Vint anys de bon teatre, de vents nous, que no sabem si es repetiran. «L’objectiu és sobreviure un any més» confessa Carles Molinet, director del Teatre del Mar. De moment, hi ha programa, què no és poc; un cartell ple de valors segurs, d’artistes que ja són clàssics, fetitxes, de la sala. En els pròxims mesos podrem veure Sergi López i el seu ‘Non solum’, Toni Albà, Carles Alberola… i també producte local, de qualitat: tornarà El sopar, de Joan Carles Bellviure i aterrarà La Impaciència amb ‘Ma perché Pirandello’ i descobrirem companyies i espectacles inconcebibles a altres sales de l’illa, i el públic respondrà, segur. I estaria bé que els gegants tornassin a ser molins, tot i que només sigui per fer honor al nom del barri.
Els vostres comentaris