un lloc de cultura peculiar

‘Lenin. El revolucionario que no sabía demasiado’. Vladimir Illich

‘Lenin. El revolucionario que no sabía demasiado’. Vladimir Illich

autor

Si la paraula d’un home no és de fiar, de que valdrà la seva escriptura? Cochise

 

Per a què aquest llibre? Una provocació? Vudú? Lenin, Avui? Egiptologia?

El llibre de l’editorial Libros de la catarata pertany a la col·lecció clàssics del pensament crític, anteriorment s’han publicat llibres sobre Marcuse, Kropotkin, Savonarola o Andrè Gorz amb l’edició d’un filósof mallorquí Joaquin valdivielso. És un col·lecció dirigida per en francisco fernàndez Buey i Jorge Riechmann

L’editor d’aquest llibre i autor de l’introducció és Constantino Bértolo, un editor que actualment treballa a l’editorial Caballo de troya dins la macroeditorial de Mondadori, és a dir, Berlusconi. I si, el nom de l’editorial no és ni molt manco casual. Bértolo és un editor-crític erudit, intel·ligent, un provocador amb causa, marxista amb totes les conseqüències. No pretén enganyar a ningú, a l’inrevés, ja que amb aquesta antologia de textos d’en Lenin pretén influir a aquells que volen canviar les coses. En les seves seixanta pàgines d’introducció s’adreça al moviment 15M, Encara més provocacions? Al nostre parer no, ja que Bértolo sosté que la total absència de qualsevol reminiscència leninista en el moviment 15M és una mostra evident de la necessitat de reflexionar sobre el seu pensament, allò que callem diu a vegades més que allò que cridem.

Bértolo fa una convidada a ser capaços de apropar-nos a la figura d’en Lenin sense hipoteques ideològiques i històriques fruit de l’hegemonia del humanisme benpensant. D’aquesta manera davant la imatge d’un Lenin monolític, dogmàtic, fred, implacable, l’editor en base a L’anàlisi del seus escrits i accions en el temps que li va tocar, proclama tot el contrari. Lenin va ser segons l’editor un polític obert al canvi, flexible i antidogmàtic. Per això mateix la necessitat de apropar-nos avui en un temps d’explotació descarnada, a on l’editor diu:»…el somni de la classe mitjana era una i·lusió.», a la manera de pensar d’en Lenin, i que aquesta avui pot ser útil.

L’editor estructura la seva introducció en tres eixos, pensem que de absoluta actualitat avui per avui, en primer lloc la construcció del partit, en moments que els partits polítics són més qüestionats que mai. En segon lloc, la presa del poder, quan en aquests moments el debat és qui té el poder, l’estat?El capitalisme financer? En tercer lloc, la revolució després de la revolució, és a dir, alternatives reals al capitalisme. Aquí ve quan la provocació es torna audàcia ja que Bértolo sosté que Lenin s’apropava a la realitat per coneixer-la i influir amb ella des de la tensió entre allò que s’ignora i allò que es sap, entre la teoria i la praxi. Els escrits que ha seleccionat l’editor, de forma conseqüent, són de desprès de la revolució, el moment de construir. Lenin davant dificultats, dilemes i atenció…¡dubtes!. Segurament el dirigent boltxevic hagi estat un dels autors amb el llegat més tergiversat, manipulat i arrossegat, el leninisme ha estat simplificat, manipulat i sacralitzat en funció dels interessos en joc. Bértolo aposta per la higiene mental d’apropar-se als seus escrits sense mala fe ni cinisme ideològic, així la introducció ens dibuixa un dirigent que és generós intel·lectualment i que ha après a no tenir raó, ja que segons en Lenin: «…allò que és important no és tenir raó sinó tenir-la en el moment oportú» o «…per a això ens falta capacitació cosa que no tenim».

Aquest llibre ens sembla més que oportú, necessari en aquesta àgora disgregada i desorientada, a on les capacitats d’en Lenin que l’editor destaca són imprescindibles: llegir la realitat i no el que desitgem que sigui la realitat, o lo que ens convé, rellegir-se a un mateix, des d’on mira un, des de quina perspectiva i finalment incorporar al pensament la producció del que és nou, la novetat, allò que no controlem. Així és més que interessant llegir com davant l’aparició dels soviets, Lenin els defensa davant els recels de la majoria de bolxevics. Lenin s’aproparia amb molt d’interès al 15M, encara que recordaria que ha d’haver una estació Finlandia.

Que ens diu del avui en Lenin, coses com aquesta:»…no basta en general, que els de a baix no vulguin viure com abans, sinó que també és necessari que els de a dalt no puguin viure com abans».

Aquest llibre de títol amb reminiscències hitchcocknianes és un atreviment a pensar rigorós, molt ben documentat, estructurat amb claredat i amb una vocació clara de interpel·lar al pensament d’esquerres actual. Benvingut un llibre polític, que no sobre política, d’un autor que deia coses com: «… la classe treballadora podrà descobrir que és el que no sap o sap de forma errònia només mitjançant les seves accions.» Quin polític actual seria capaç de expressar aquest modus de produir pensament d’humilitat de ferro?

Un llibre per a valents que vagin més enllà de la glorificació o la dimonització.

 

Títol: Lenin. El revolucionario que no sabía demasiado. Autor: Vladimir Ilich Ulianov Editorial: Los libros de la catarata. Preu: 16 euros


 

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR