un lloc de cultura peculiar

El ‘Microteatre per luxúria’ du regal: l’estrena de ‘Merceria’

El ‘Microteatre per luxúria’ du regal: l’estrena de ‘Merceria’

El ‘Microteatre per luxúria’ oferirà un aperitiu ben adient: l’estrena del curtmetratge Merceria, basat en la peça del mateix títol que es va representar al ‘Microteatre per consumisme’ de les Galeries Velázquez. Serà el pròxim dimarts, 4 de desembre, a les 20h, i al mateix indret on un dia més tard començaran les funcions d’aquesta nova edició de les obres en petit format.

Merceria està dirigit per Josep R. Cerdà, que ja va escriure i dirigir la peça teatral. Els protagonistes també repeteixen: Joana Ferrer, Miquel ângel Torrens i Santi Celaya. Però en aquesta ocasió estaran acompanyats per les actrius Núria Rigo, Maria Bauçà, Francina Garau i Aina García-Paredes. La fotografia és de Lluís Ortas, molt implicat al rodatge, i la música de la banda liderada per Noemí Garcíes, ‘Gran Sol’.

Pel que fa al ‘Microteatre per luxúria’, aquí teniu el programa definitiu:

Salón Brasileña. Comiat de solter. Escrita i dirgida per Rafel Duran, amb Toni Lluís Reyes i Eva Barceló. Un jove impulsat per una veu interior decideix celebrar tot sol el seu comiat de fadrí fent una visita a una professional del sexe. Durant la visita succeeix quelcom d’insospitat, fora del comú. Dues forces antagòniques, des que el temps és temps, entren en conflicte. Tanmateix hi ha secrets que sembla que no s’haurien de desvetllar mai encara que t’explotin pels poros de la pell.

Salón África virgen. Oli d’ametlla. Escrita per Carlos Miró i dirigida per Biel Jordà, amb Carlos Miró i Rosa Gené. Una vegada més toca treballar per poder continuar endavant amb allò que de veritat t’omple. És una merda, però són doblers fàcils i les coses no estan per anar escollint.

Salón Disney. Melina. Escrita i dirigida per Pere Fullana, amb Neus Cortés. Melina, quan dormia a l’avió, ha somiat que corria per damunt la mar molt aviat com si fos un cotxe de carreres, sentia les cames molt fortes i jugava a botar i encalçar les ones mentre els dofins venien i jugaven prop seu, de sobte, una balena enorme que semblava no acabar mai li ha saltat davant i s’ha hagut aturat de preciós que era mirar-la, després ha vist una ciutat il·luminada amb edificis altíssims i de cop patinava damunt la mar com per una pista de gel sense que ningú l’empegués. Melina se sentia tant feliç que brillava com una estrella.

Salón Thailandia. Perversió a la carta. Autor i Director: TrampaTeatre. Intèrprets: (3 d’entre els següents) Pere Pau Sancho, Diego Ingold, Lorenzo Pons, Germán Conde, Lluki Portas, Aina García-Paredes, Mireia Izquierdo. Existeix un lloc on les teves fantasies sexuals es fan realitat: El Nou Mustang. Escriu la teva perversió i nosaltres ens encarregarem de fer-te-la viure en 15min. Vine al primer prostíbul improvisat d’Europa!

Salón Sado Torquemada. C-098767. Escrita per Irene Niubó i dirigida per Ivo Erasmo, amb Rodo Gener i Marian Villalta. En un món futur les dones dominen el planeta. Els homes són ciutadans de segona, i per a molts ser triats com a pare és la clau per
aconseguir la seva llibertat. Les dones, per satisfer les seves necessitats sexuals, freqüenten clubs de plaer. Una clienta A té la seva comanda llesta, l’individu C-098767.

Salón Roma. Confessió. Escrita i dirigida per Joan Fullana, amb Maria Bauçà i Santi Pons. Vídeo: Miquel Eek. La paraula prostitució sembla que prové del llatí “prosto” que significa “destacar, sobresortir”. El verb “prostituere” significa “exposar una persona públicament a la deshonra, corrompent-la i/o pervertint-la”.

Salón Canadá. Alícia i Lola. Escrita per Emilio López i dirigida per Sergi Baos, amb Alexa Palomo i Lina Mira (a partir de dia 21 de desembre: Marga López i Alícia Garau). Dues prostitutes repassen la seva jornada laboral.
Parlen sense complexes dels seus clients, de les seves experiències a moments alegres i a moments terribles. Han traspassat totes les fronteres de dolor i plaer. No hi ha res que pugui aturar la seva set de llibertat i llibertinatge.
Mentida. Hi ha alguna cosa que les uneix i les separa i de la qual no parlen. Tenen un tabú.

A més, cada dia, en acabar les representacions, les actrius, dirigides per Alexandra Palomo y amb coreografia de Carlos Miró, posaran la “cirereta al pastís”.

 

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies