No fa falta tractar l’espectador d’estúpid per mostrar l’estupidesa de l’ésser humà. Els codis en els que es mou The circle són tan bàsics com a transitats per un gènere que a mesura que passen els anys es veu superat pels avanços tecnològics que emula. Com a exemple, la primera ‘gran troballa’ de la cinta la presenta el personatge de Tom Hanks (un imitador groller d’Steve Jobs) i consisteix en una web cam de tamany petit i alta definició que l’empresa que dóna títol a la pel·lícula instal·la per mig món.
D’altra banda, la deshumanització d’aquest món la vivim, interpretant i alimentam cada dia, per la qual cosa demanam que les presumptes manifestacions artístiques reflexionin, provoquin o sorprenguin. En cas contrari, sobren. Entre clixés, llocs comuns, personatges inexplicables o mal explicats (el de Ty, per exemple) i una dosi de sentimentalisme familiar (la història dels pares de la protagonista (Emma Watson, que ocupa cada plànol del films) la trama avança, corre, esprinta i finalment es precipita cap a l’abisme. Un nyap.
Els vostres comentaris