un lloc de cultura peculiar

El botxí

El botxí

autor

No seria just ni necessari comparar aquesta peça teatral amb la pel·lícula de Berlanga en la qual s’inspira. Precisament per això, perquè s’inspira, no la versiona, la qual cosa tindria un interès relatiu. El cineasta utilitzà l’excusa d’un botxí real per fer la seva magistral comèdia negra, al·legat contra la pena de mort i retrat càustic d’una sinistra societat franquista. Mataró investiga sobre aquest home, botxí real que vingué a Palma per ajusticiar un menorquí. Amb la càrrega d’humor mínima. La indispensable. Somriures congelats en boca d’un relat esfereïdor, molt més dramàtic i patètic que no divertit. Encara que et sorprenguis rient davant un garrot vil en més d’una ocasió. I acompanya aquest administrador de justícia en el seu periple; un viatge professional i existencial amb la mort com a destí. I les coves del Drach com a última parada en clau d’homenatge cinèfil.

El monòleg està construït amb gran solvència narrativa i servit amb una dinàmica fragmentada que aporta el ritme intern adequat; el que Salvador Oliva aprofita per ser home i botxí. Per parlar amb nosaltres i amb ell mateix. Per penedir-se i reafirmar-se, projectant cap a enfora i viatjant cap a endins. Per patir. Ningú no pot ser feliç dispensant la mort al proïsme, encara que sigui tot un professional. Gairebé un recordman del seu ofici. El millor matant per ordre del jutge, no per gust. I aquest és el drama, i la denúncia, i el motor teatral tan ben utilitzat per Mataró damunt paper, i una mica mancat d’enginy escènic en la minimalista translació als escenaris. Un punt monòton a estones, potser perquè el conjunt es fa una mica previsible a causa d’un ritme constant. Lent i dens, intens, com ha de ser, però uniforme fins a un final al que arribem ja gairebé per inèrcia. Acompanyats, això sí, per la convincent feina d’un bon actor com ara és Salvador Oliva, a estones fràgil i entranyable, però també impertinent, grotesc o contundent. Molt complet.

Escrita i dirigida: David Mataró (obra emmarcada en el cicle Jardí desolat) Interpretada: Salvador Oliva Espai: Sala petita del Principal de Palma.

 

Javier Matesanz

 

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies