El teatre és molt més que entreteniment. És també un mitjà artístic de comunicació i informació, una via per engrescar, per reivindicar, per sacsejar consciències fins i tot, i arribat el cas, i per tant és també un mitjà adient per esperonar la memòria històrica i recordar a qui mai no hauria de ser oblidat. Dels llargs camins és un d’aquests casos, i s’estrena divendres 5 al Teatre d’Arta a les 21 hores. Diumenge fan una altra funció a la mateixa hora.
Es tracta d’un muntatge escrit per Jaume Miró a partir de la monumental investigació de Jaume Morey sobre els esdeveniments que colpejaren Artà durant la guerra civil de 1936 en general, i sobre la vida del darrer batle de la república, Gabriel Garau Boira, i d’un grup d’abscondits al municipi artanenc en concret. És una historia de repressió i persecució que veu la llum per primera vegada.
Amb aquesta obra, produïda per Noctàmbuls i l’Ajuntament d’Artà, que volia homenatjar al seu darrer batle republicà en el 50 aniversari de la seva mort, Miró ha intentat recuperar el teatre documental allunyant-se de la seva aclamada darrera producció, Panfonteta, que era d’un caire més tradicional i costumista, encara que no evitava un discurs crític, soterrat sota l’aparença d’una amarga comèdia domèstica, i centrat en la pèrdua de la identitat.
Dels llargs camins, segons el dramaturg, “lluny de parlar de la guerra civil, que sí, que també, perquè va marcar els protagonistes reals d’aquesta història, parla de la dignitat humana i de la supervivència contra qualsevol obstacle. Parla de l’home contra l’obstacle. Un home és qualsevol home i una guerra és qualsevol guerra. I aquesta història és la de l’home que escapa de la guerra però la guerra el persegueix per tot allà on va”.
El muntatge està dirigit per Joan M. Albinyana i interpretat per Miquel Àngel Torrens, Joan Manel Vadell, Biel Bisquerra i Sebastià Adrover. Amb música en directe de Marcel Cranc.
Els vostres comentaris