Un bon text de referència – d’Amélie Nothomb – i un magnífic actor sobre l’escenari – Lluís Soler – de vegades no basten per arrodonir una obra. El plantejament de Cosmètica de l’enemic és inquietant, suggeridor, i tant la paraula com el ritme de la primera mitja hora et mantenen aferrat a la cadira, pendent de l’evolució que prendrà el diàleg entre dos presumptes desconeguts; la història que els podria unir, amb les seves capes, va avançant, precisa, amb reflexions de substància, destil·lant un existencialisme ben agafat amb quatre idees-força ben parides, traspuant un duel de personalitats prou interessant… fins a un punt d’inflexió: aquell en que s’ha de revelar a l’espectador la clau del ‘conflicte’. I en aquest instant el text torna redundant, amb subratllats gratuïts i la interpretació de Xavier Ripoll esdevé exagerada i els efectes de llum i so emfatitzen el drama sense necessitat de fer-ho. Una llàstima, perquè el potencial de producte és enorme.
un lloc de cultura peculiar
Els vostres comentaris