Coriolanus és una de les bones notícies que CineCiutat ens du aquesta setmana – l’inauguració del cinefòrum és l’altra -. Es tracta de l’òpera prima de Ralph Fiennes. Es va rodar al 2011 i aquí arriba ara. L’actor que es va donar a conèixer al món amb El paciente inglés s’atreveix amb una adaptació moderna del drama escrit per Shakespeare. L’argument ja el coneixeu, no? El general Coriolà torna a la seva pàtria després de vèncer els seus enemics, però les seves polítiques són cada vegada més impopulars i els seus conciutadans li condemnen a l’exili. En un atac de fúria, s’uneix als seus rivals per atacar al seu país i es posa a les ordres del que fins ara havia estat el seu enemic. L’elenc és de nivell: Ralph Fiennes, Gerard Butler, Brian Cox, Vanessa Redgrave i l’omnipresent Jessica Chastain (La noche más oscura).
Arriben les darreres candidates als Oscars en estrenar-se. Pot ser no siguin les principals favorites, però tenen pinta de ser de les més interessants. Em referesc a El lado bueno de las cosas (Silver linings playbook) i Bestias del sur salvaje. La primera podria semblar, sobre el paper, una comèdia romàntica més, però les referències que tenc no apunten que això sigui del tot cert. Per ventura hi trobam més àcid i mala llet del que esperam. La història va d’un professor (Pat) interpretat per Bradley Cooper (Resacón en Las Vegas) que torna a casa amb els seus pares després d’estar ingressat a per problemes mentals. Mentre intenta reconquerir la seva dona, el nostre protagonista coneix Tiffany (Jennifer Lawrence), una dona jove, atractiva i amb uns problemes, com a mínim, a l’alçada de Pat. Entre tots dos formaran un cocktail explosiu. La peli – dirigida per David O. Russell (The fighter) ha arrasat als festivals i premis de cinema independent.
De la segona, manej poca informació, però vagi per davant que la protagonista, Quvenzhané Wallis (9 anys), és l’actriu més jove mai nominada a l’Oscar a la millor interpretació femenina. La trama ens trasllada a una oblidada i orgullosa comunitat, instal·lada en una zona pantanosa formada pels meandres del riu Mississippi, apartada del món per un immens dic, on viu la petita Hushpuppy. Fa temps que la seva mare es va anar, i el seu adorat pare sempre està de festa. Hushpuppy ha d’arreglar-les-hi com sigui. Envoltada d’animals semisalvajes. Percep la naturalesa com una fràgil xarxa poblada de coses que viuen, respiren i expel·leixen aigua, i que l’univers depèn que tot encaix a la perfecció. Quan una tempesta eleva les aigües pròximes al seu poble, el seu pare emmalalteix de sobte, i Hushpuppy descobreix que l’ordre natural que tant estima és a punt d’esfondrar-se.
El vuelo està dirigida per Robert Zemeckis (Regreso al futuro, Forrest Gump, Náufrago) i interpretada per Denzel Washington, dos autèntics reclams a l’hora de du espectadors al cinema. Washington interpreta un experimentat pilot d’avió que aconsegueix realitzar un miraculós aterratge forçós salvant a gairebé tots els passatgers d’un vol. Després de l’accident, Whip es converteix en un heroi, però les investigacions sobre el que va ocórrer compliquen la vida del nostre protagonista.
La Casa Beecham és un formiguer. Circula el rumor que aquesta residència per a músics retirats aviat acollirà a un nou hoste. I es diu que serà algú famós. Per a Reginald Paget (Tom Courtenay), Wilfred Bond (Billy Connolly) i Cecily Robson (Pauline Collins) es tracta només d’un rumor més. Quan de sobte veuen entrar per la porta a la seva excompanya del quartet, Jena Horton (Maggie Smith), queden en estat de xoc. La seva carrera com a solista, amb l’ego corresponent que li acompanyava, va acabar no només amb la seva gran amistat, sinó també amb el seu matrimoni amb Reggie. Pot el temps tancar velles ferides? Podrà el famós quartet solucionar les seves diferències a temps com per celebrar en pau la gala a la Casa Beecham? Aquest és l’argument de El cuarteto, el debut de Dustin Hoffman darrera la càmera.
La banda Picasso és el darrer treball de Fernando Colomo (El efecto mariposa), un dels directors de comèdia més consolidats a Espanya. París, 1911. La Gioconda desapareix del Louvre. Pablo Picasso i Guillaume Apollinaire són detinguts i enfrontats. Pablo recorda com Guillaume li havia presentat a un atlètic jove a qui li diuen El Barón i que, en assabentar-se de la seva fascinació per unes estàtues ibèriques, decideix robar-les del Louvre i vendre-les-hi a un preu ridícul. Aquelles estàtues van ser quatre anys abans la inspiració del primer quadre cubista, ‘Les senyoretes de Avignon’. Pablo és espanyol, Guillaume és polonès i El Baró és belga. I la premsa parla d’una banda internacional arribada a França per desvalisar els museus. ‘La banda Picasso’ està basada en la història real del robatori de ‘La Gioconda’ del Museu del Louvre en 1911; arran d’aquell fet, Pablo Picasso i Guillaume Apollinaire varen ser detinguts i acusats de cometre el delicte.
Els vostres comentaris