Cada representació, una capsa per obrir; cada habitació una història, un relat, que es renova, que canvia de personatges, segons el públic, depenent de l’ànim i el perfil d’aquest.
#Comviure (coproducció del Teatre Principal de Palma i Diego Ingold) es va fent, es va cuinant al llarg dels 70, 80, 90 minuts que pot durar un passi. Un retrat col·lectiu sense un guió tancat, amb una idea original com a base – d’Ingold i Joan Fullana (un valent que des del seu redol s’ha proposat llevar-li cadenes al teatre) – amb un esquema, unes normes, les de la casa (que es poden complir fil per randa, o no) i amb uns protagonistes – vuit concretament – i uns secundaris: els propis espectadors. A partir d’aquí pot passar de tot, perquè tot està permès quan destrueixes els límits del teatre, quan baixes de l’escenari per imitar la vida, quan jugues a l’hiperrealisme i fiques 25 persones en un pis de Canamunt per contar les misèries del mercat laboral, les regles del circ immobiliari, la gentrificació i, en general, d’una societat que ha esdevingut absurda.
Però el realisme, espremut, atrofiat o en cru, s’ha d’interpretar bé perquè arribi millor, i Aina Frau, Maria Bauçà, Clara Ingold, Esther López, José Artero, Joan Tomás Martínez (que també ha intervingut en la dramatúrgia) i els mateixos Ingold i Fullana (directors) regalen veritat a tots els racons de la casa, i també humor, intensitat i reflexió… i una experiència, en definitiva, d’aquestes que es recorden durant molt de temps.
Els vostres comentaris