Laura Gost i Joan Carles Bellviure finalistes del Combat de dramatúrgia
10 de gener
Primera jornada d’aquesta edició del torneig de dramatúrgia més tennística que no pugilística, però teatral tanmateix. Dues dones a pista, o al ring o a escena: Irene Niubó i Laura Gost, i encara que ho presenciàrem a cegues, ara ja sabem que Inspirat en fets reals era de la primera i Seguí, de la segona. I fou aquesta la guanyadora de la semifinal, gràcies al seu text sense “esses”. Sí, tal com sona. Ni sordes ni sonores. Sense. I això és un problema d’allò més divertit a escena. Una filigrana lingüística que s’imposà al drama negre, criminal i literari, proposat per Niubó, que tot i comptar amb dos intèrprets majúsculs: Bàrbara Nicolau i Lluís Soler, no va poder amb l’enginy creatiu de Gost, tan divertit com ara rocambolesc i ocurrent. Una comèdia verbal que li posarà molt complicades les coses al seu rival a la final.
11 de gener
La comèdia esbojarrada, desbaratada, ocurrent, delirant i eficaçment estructurada dins la il·lògica de l’absurd, confeccionada per Joan Carles Bellviure, s’imposà en la segona semifinal del combat a la intensitat de la memòria històrica de Rafel Gallego, sempre fidel a la seva contundència literària i el seu lorquià referent de capçalera. Tatami guanya a Llop, i és la segona finalista a representar dia 18 al Teatre Mar i Terra. Un festival d’acudits i jocs de paraules enginyosos i descarats, desvergonyits i atrevits, crítics i directament dolents, però delirants, que seduí un públic corprès per la magnífica dramatúrgia plantejada per Gallego en primer lloc, però que optà per la lleugeresa en darrera instància. I no es pot parlar d’injustícies, perquè el públic és sobirà, però sempre que és qüestió de gusts els veredictes són tan discutibles com inqüestionables. En qualsevol cas, el nivell de les dues ha estat més que notable.
Els vostres comentaris