un lloc de cultura peculiar

CineCiutat estrena la darrera de Sorín i reestrena ‘Bestias del sur salvaje’

CineCiutat estrena la darrera de Sorín i reestrena ‘Bestias del sur salvaje’

L’estrena d’una pel·lícula de Carlos Sorín (Historias mínimas, Bombón el perro, El gato desaparece) sempre és una bona notícia. En Dias de pesca en la Patagonia el director argentí ens presenta a Marco, un viatjant de comerç de 52 anys, ex alcohòlic, que decideix intentar canviar el rumb de la seva vida començant per desintoxicarse. Com a part del tractament, li suggereixen que triï un hobby, i ell es decideix per la pesca. Amb aquest objectiu viatja a Puerto Deseado per pescar taurons. Però seran només els peixos allò que Marco espera trobar a aquesta indret allunyat de tot enmig de la Patagonia.

Sorín és un mestre en la confecció de retrats intimistes i d’atmosferes plenes de lirisme, malgrat l’aparent senzillesa de les seves propostes.

 

A Carlos Boyero (El País) Rebelde: «dura y emocionante, dotada de un lirismo desgarrador” ha dit, la qual cosa em sembla una raó de pes per descartar-la. Pels que no pensau com jo sobre el crític de referència aquí teniu la sinopsi. En algun lloc d’Àfrica subsahariana, en un petit i remot llogaret, Komona, una nina de 12 anys, viu pacíficament amb els seus pares, fins al dia en què és segrestada per l’exèrcit rebel i es veu obligada a combatre com a nina soldat. Per la seva capacitat per salvar-se, li nomenen “bruixa de la guerra”. El seu únic amic és Mag, un nin albí de 15 anys que desitja casar-se amb ella.

La cinta intenta denunciar les penúries de la infància a unes zones del planeta on la vida val un pebre.

 

El Impostor ens apropa la història d’un xaval que es fa passar pel fill desaparegut d’una família nord-americana. El problema és que el fill és ros i ell és moreno, a més de francès i 10 anys major que el desaparegut. Sorprenentment aquesta família, lluny de rebutjar al jove francès, ho accepta i diu que sí, que ell és el fill desaparegut. Un film basat en fets reals a mig camí entre el thriller, el documental i el cinema negre.

 


Darrera La mula s’amaga la curiosa història d’un director, Michael Radford (El cartero y Pablo Neruda), que ha renunciat a l’autoria per desavinences amb la productora. De fet, el film es va estrenar a Málaga i aquestes desavinences encara estan als jutjats. Un altre aspecte curiós d’aquesta cinta sobre la Guerra civil espanyola és que està contada des del punt de vista del bàndol nacional. Mario Casas dóna vida a Juan Castro, un cap de l’exèrict feixista que troba una mula amb la qual mantindrà una relació molt especial i entranyable, tant, que arriba a importa-li més la sort de la seva mula que guanyar la guerra. Per cert. el guió és de Juan Eslava Galán (premi Planeta per El secreto del unicornio).

 


Gràcies a CineCiutat, podem veure en VOSE una de les pel·lícules més sorprenents del 20012, candidata als Oscars, la qual cosa també sorprén ja que no es tracta precisament d’una cinta ‘fàcil’. Estam parlant de Bestias del sur salvaje. A una comunitat dels pantans del Mississipí, apartada del món per un immens dic, Hushpuppy, de sis anys, és a punt de quedar-se òrfena. Fa temps que la seva mare es va anar, i el seu adorat i pare sempre va gat. Hushpuppy ha d’arreglar-les-hi com pugui en aquest mitjà hostil, aprendre a sobreviure lluitant contra els elements.

I ja en un plànol més comercial hi trobam Stoker, un drama familiar amb molt de trhiller dirigit per l’interessant Park Chang-wook (Old boy) i interpretat per Nicole Kidman i Mia Wasikowska i Matthew Goode. Índia Stoker perd al seu estimat pare i al seu millor amic Richard en un tràgic accident de trànsit el dia del seu 18 aniversari, la seva tranquil·la vida familiar es veu sacsejada. Amb una gran delicadesa, Índia mostra una actitud impassible que emmascara els profunds sentiments que només el seu pare podia entendre. Índia es veu llavors atreta cap al germà del seu pare, Charlie, que es presenta de manera inesperada en el funeral i decideix quedar-se amb ella i la seva mare, Evie. Al principi, Índia no confia en el seu encantador i misteriós oncle, però després descobrirà tot el que tenen en comú.

No crec que Objetivo: La Casa Blanca aporti res de nou al subgènere del cinema d»amenaces’. Canviam els dolents, dels islamistes passam als nord-coreans i ja està. L’únic reclam que veis és Morgan Freeman. Jo vos deix el trailer i vosaltres mateixos.

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies