Agosarada proposta la que han triat per debutar la gent de La Contrapiel. S’atreveixen amb un còctel intens de reflexions, paraules i paisatges lorquians, amb la passió com a denominador comú i lligats per la visceralitat gairebé animal dels drames de l’autor, sempre afí als perdedors, als desheretats. Un fet que hàbilment han aprofitat aquests joves artistes, en cooperativa creativa amb el veterà Biel Jordà, per establir un interessant paral·lelisme entre aquelles criatures desesperades i la no menys dramàtica, tràgica situació dels desnonaments actuals. En petit format, asfixiant dins un espai escènic ideal –un corral intacte de Sa Possessió, amb estris de pagesia com a únic atrezzo-, que aprofiten fins al darrer racó i que es converteix en un personatge més; en una cel·la opressiva allà on moren en vida les il·lusions, les esperances, el poble a mans dels cacics o de les atentes i implacables entitats bancàries.
I els dos actors ho defensen bé. Amb alguns excessos i algunes indecisions contrarestades per una energia desbocada. Amb instint, amb la raça de qui es creu i es compromet amb allò que fa. I és clar, ho fan amb convicció. I es buiden. No són estranys els parèntesis per respirar i beure, que aprofiten per obrir a la realitat la porta de la ficció, per rompre la quarta paret i convidar-nos a formar part d’aquesta denuncia bel·ligerant, que exigeix justícia mostrant el dolor.
Encara es pot veure a Sa Possessió el 23, 24, 25, 26 i 29 de setembre.
Javier Matesanz
Els vostres comentaris