un lloc de cultura peculiar

Cíclop

Cíclop

autor

Segona edició del Cíclop de Sineu i segon èxit rotund. Teatre visual, dansa contemporània, vertical, propostes arriscades… i un públic que respon i omple els espais, dispersos pel tot el poble.

De l’heterogènia programació, destac La domada: un cop de puny al patriarcat en forma de peça ballada al ritme de flamenc, violins i música popular. Quatre magnífics intèrprets de la Compagnia Della Quarta – amb una Nadia Trevisi impressionant, magnètica – coreografiant el drama de la violència masclista. Tot un descobriment.

De Madrid va arribar Didi Rodan per fer dibuixos amb arena i projectar-los en una pantalla del local de la Tercera edat. Huellas en la arena projecta un missatge diàfan sobre la necessitat de cuidar l’únic món que tenim. Original i captivador visualment.

El talent d’aquí, que emergeix, tambe va tenir cabuda al Cíclop d’enguany. Set intèrprets per a quatre peces breus, representades als ‘indrets insòlits’ habilitats com a escenars per a l’ocasió. Només vaig poder veure dos per qüestió de temps. De cap a carn, amb Marina Ibarra i Toni Amengual, més que convincents, parla de la distància, gairebé sempre insalvable, entre els ideal i la vida; ho fa amb subtilesa i elegància. Hell -O, amb Neus Cortès i Knesia Guinea atrapa des de l’inici- Cossos que dansen, es contorsionen, es dobleguen, fan poesia i parlen des de la diversitat i mirant cap a un horitzó que només s’assoleix volant.

Abans de les micropeces havia flipat amb BenArran i la dansa vertical consumada a la paret del campanar. Momo copsa l’essència del llibre homònim d’Ende i parla del temps que es fuma i s’esfuma, tot desafiant la gravidesa i la lògica de l’horitzontalitat que ens condiciona. Una delícia.

I per arrodonir la jornada, una experiència ‘distinta’. Les dependències de l’escola allotjaren Saudades, un recorregut per les coses que ens fan feliços, amb la participació de la gent del poble, com ja va ocórrer l’any passat amb Migracions. Una sorpresa a cada cambra, a cada passadís, a les escales… Bruixes bones que et llegeixen la mà, l’abraçada d’una desconeguda, un escultor modelant el fang i una model molt rossa i bimbolles i un confessionari i la ruleta de la fortuna i una minidiscoteca i una mena de verge vident… tot pensat per acabar amb un somriure que et convidi a tornar a Sineu l’any que ve.

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies