Brujas

Amb un text  com el de Brujas es molt difícil treure res de bo. És molt magre. Massa. Al límit del que és presentable a canvi del pagament d’una entrada. Humor fàcil, doiut, dolent. Ingenu en el pitjor dels sentits. Tant que no està a l’alçada del que s’entén per un espectacle còmic professional. I el mateix es podria dir d’una posada en escena poc treballada, mal acabada, de coreografies dissenyades  amb poca traça o molt poc interès, i interpretades amb desgana i poca habilitat per a la mímica i la pantomima. Amb una mica més de gràcia natural per part de les actrius la cosa podria haver resultat més simpàtica, però no millor. El nivell d’autoexigència és nul, de manera que tampoc  no poden esperar la indulgència crítica dels damnificats. La mitjana qualitativa es molt pobre, el nivell de gaudi mínim. No hi ha res a destacar. Brujas és un mal espectacle amb moments que empegueeixen – el fantasmal efecte levitant, la lluita de bruixes sot la neu, el canvi de cossos al terra i un llarg etcètera-, i alguns acudits com aquest: “alguns dels meus clients son molt importants, tenen Malboro… a no, no, Ducados… o era un Nobel. Això mateix, un Nobel!”  Perquè es facin una idea. No va ser bo de passar.