Aquest torneig de dramatúrgia no es presta a la crítica sinó a la celebració. Es una competició teatral, una festa escènica, una trobada cultural, que més enllà dels resultats esdevé una magnífica notícia per al sector. I a sobre les dues semifinals registraren magnífiques entrades. Sí, sí, sembla que les rareses teatrals, les noves fórmules, les apostes, els experiments, els laboratoris – cadascú triï el terme que més ganes li faci- també tenen el seu públic. Potser no tot està perdut.
Així que el resultat és el de menys. Encara que just és dir que el nivell de tots els texts ha estat força bé. Però les seves respectives pugnes classificatòries les guanyaren els púgils Sergi Baos amb La classe i Jaume Miró amb La revolució de les coses petites. Els dos mascles. La qual cosa semblaria lògica si continuéssim amb el símil pugilístic. Però bromes i metàfores a part, el cert és que els texts d’Aina Tur i Núria Vizcarro ben bé podrien haver guanyat la partida. Vaja, que la cosa va estar ben ajustada. Perderen als penalts, gairebé. O als punts, però no per KO – deixem el futbol de banda, que ja n’hi ha massa-.
I així, el proper dissabte 24 al mateix ring del Teatre Mar i Terra s’enfrontaran – no ells, sinó els seus texts- Baos i Miró a la gran final. I els defensaran quatre intèrprets que hores d’ara són encara un misteri.
Que ningú no s’ho perdi.
Els vostres comentaris