S’emmarca en el Festival Chopin i, com no podia ser d’una altra manera, juga amb les reflexions que proposa la música, o les músiques, o el que és el mateix, l’ordenació – més o manco lògica – dels sons i els silencis; reflexions expressades a través de l’art plàstic… la mostra d’Alícia Llabrés, una dotzena d’olis i dues composicions de petites peces és crítica, d’aquests silencis, quan són voluntaris i reivindicació, quan aterren imposats, i d’aquests n’hi ha d’antics i de ben contemporanis…
Els vostres comentaris