La paradoxa com a ‘Macguffin’, com a excusa per desplegar un espectacle mal de definir, difícilment catalogable i gairebé impossible de ressenyar. En tot cas un paradigma d’allò que el teatre cerca quan apel·la als nous llenguatges.
Afasians és una tribu, amb la relativitat com a dogma i vehicle, que ens planteja un surrealista joc de contraposicions partint d’una teoria especulativa del camp de la mecànica quàntica –l’experiment del moix d’Schrödinger-. Una banda hilarant de bojos –Los Corderos (van venir l’any passat al Teatre del Mar amb Ultrainocencia) i el grup Za!- que criden consignes i parlen al revés i fan música i contorsions mentre parlen d’electrons i partícules i ones. Una conferència sublim i extremadament bàsica al mateix temps, que en realitat sembla que amaga (no m’atrevesc a afirmar res categòricament) un cant agut a la llibertat creativa i una invitació a l’espectador a deixar-se dur, a crear ‘in situ’ els codis adients per poder gaudir d’un espectacle radicalment fresc, lisèrgic, poètic, catàrtic i, sobre tot, molt i molt divertit.
Els vostres comentaris