Aire fresc al Principal. Dos muntatges a les darreres setmanes que dibuixen unes intencions… i una programació de contrast amb els complexes locals, i amb les capelletes. Ja veurem.
Sona la veu de Nico, o de Fernanda Orazi, i comprenc. Un Strindberg exprimit. Desmitificat? En realitat no, però sí passat pel sedàs d’un nihilisme, tal vegada forçat, però molt efectiu.
A-creedores és un exercici gairebé lisèrgic en dues de les tres parts que composen el muntatge, pur teatre per una altra banda. Un drama intens, pervers en el seu plantejament -un triangle desigual entre un home, la seva exdona i l’actual parella d’aquesta- abocat a l’abisme que proposa el text original, però amb una vocació trencadora a la vegada, un atreviment, provocador. Un puzle que es va conformant davant els ulls de l’espectador i que acaba agafant sentit. Una posada en escena convincent per fer volar la dramatúrgia amb respecte al clàssic, i arriscant al mateix temps. Deconstruït la història a base de trucs i elements florals -música en directe i picades d’ull al psicoanàlisi inclosos- i d’unes interpretacions al límit, que barregen naturalisme amb sobreactuació, teatre de gest amb tràgics monòleg i, sobre tot, ganes de dur-se al públic a la butxaca.
Dels codis del metateatre sorgeix el tercer acte, després d’un gir, per ventura efectista però ben treballat; un colofó on compareix Brecht, per desplaçar a un costat el conlicte, per un moment, per preparar la platea –part d’ella ja integrada a la trama- i regalar-li un darrer èxtasi dramàtic. Fanfàrries. Aplaudiments. S’agraeix.
Abans va arribar El agitador Vórtex, un experient, multidisciplinar, que treu petroli de la imaginació i de la cultura popular de les darreres dècades. La televisió, les sèries, fins i tot un llenguatge comú… una història feta d’elements mínims, i voluntat. Tot cosit a dues mans, les de Cris Blanco, i una feina honesta que gira i gira amb èxit. Se’m fan llargues les transicions on no passa gaire cosa-segurament és intencionat- però me’n vaig de la funció amb un regust agradable.
Els vostres comentaris