un lloc de cultura peculiar

A-creedores / El agitador Vórtex

A-creedores / El agitador Vórtex

autor

Aire fresc al Principal. Dos muntatges a les darreres setmanes que dibuixen unes intencions… i una programació de contrast amb els complexes locals, i amb les capelletes. Ja veurem.

Sona la veu de Nico, o de Fernanda Orazi,  i comprenc. Un Strindberg exprimit. Desmitificat? En realitat no, però sí passat pel sedàs d’un nihilisme, tal vegada forçat, però molt efectiu.

A-creedores  és un exercici gairebé lisèrgic en dues de les tres parts que composen el muntatge, pur teatre per una altra banda. Un drama intens, pervers en el seu plantejament -un triangle desigual entre un home, la seva exdona i l’actual parella d’aquesta- abocat a l’abisme que proposa el text original, però amb una vocació trencadora a la vegada, un atreviment, provocador. Un puzle que es va conformant davant els ulls de l’espectador i que acaba agafant sentit. Una posada en escena convincent per fer volar la dramatúrgia amb respecte al clàssic, i arriscant al mateix temps. Deconstruït la història a base de trucs i elements florals -música en directe i picades d’ull al psicoanàlisi inclosos- i d’unes interpretacions al límit, que barregen naturalisme amb sobreactuació, teatre de gest amb tràgics monòleg i, sobre tot, ganes de dur-se al públic a la butxaca.

Dels codis del metateatre sorgeix el tercer acte, després d’un  gir, per ventura efectista però ben treballat; un colofó on compareix Brecht, per desplaçar a un costat el conlicte, per un moment, per preparar la platea –part d’ella ja integrada a la trama- i regalar-li un darrer èxtasi dramàtic. Fanfàrries. Aplaudiments. S’agraeix.

Abans va arribar El agitador Vórtex, un experient, multidisciplinar, que treu petroli de la imaginació i de la cultura popular de les darreres dècades. La televisió, les sèries, fins i tot un llenguatge comú… una història feta d’elements mínims, i voluntat. Tot cosit a dues mans, les de Cris Blanco, i una feina honesta que gira i gira amb èxit. Se’m fan llargues les transicions on no passa gaire cosa-segurament és intencionat- però me’n vaig de la funció amb un regust agradable.

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies