No conec el text d’Antoni Mus – un relat llarg, una novel·la curta – en el qual s’ha basat Albinyana per fer aquesta adaptació –menys carnal, segons el propi director -, en tot cas el muntatge teatral ens deixa un personatge per emmarcar, el de la mateixa Aineta (en mans d’una Margalida Amengual continguda, precisa, convincent), i una història tan dura com a tendre, provocadora i costumista, atàvica i trencadora, tot a l’hora i tot en la seva justa mesura. Perquè hi ha fantasmes, i te’ls creus, i dolents pràcticament sorgits de la terra (‘homes dels seus temps’ segons els codis del patriarcat castrador i estult) i àngels petits de cor descomunal i una dona valenta, que somia mentre sobreviu en un món que mai no pot ser el seu, i que ama i desitja i desitja ser estimada… una insolència en una societat podrida. I tot això Albinyana ho conta en menys d’una hora, apel·lant a la imaginació expressada en una posada en escena tan austera com eficaç, mínima i hiperbòlica a la vegada, i encertant en l’elecció d’uns actors que traspuen veritat i tenen el bon gust de mastegar les paraules.
un lloc de cultura peculiar
Els vostres comentaris