El dia fatídic és el 8 de maig. Encara que fa una setmana que es va anunciar, no serà fins aquest dimarts que es tancaran per sempre els cinemes Renoir de Palma. Una pèrdua incalculable per a tots aquells que érem assidus a la versió original, i que no ho fèiem per snobisme, com ha dit algú sense criteri ni arguments, sinó per raons tan clares com ara desnonades i òrfenes.
Veure cinema amb subtítols és a l’hora una opció de consum i un posicionament crític i personal. Una certa actitud envers la cultura, respectuosa davant una obra sense adulterar (i ho dic amb tota la meva admiració cap als bons dobladors, que fan la seva feina i la fan bé, però que per definició substitueixen un part important del cinema per un succedani artificial que empobreix l’original), i també una mena de resistència a la imposició d’uns paràmetres consumistes basats en el màrqueting i l’alienació globalitzadora, que lobotomitza les masses amb estridència i parafernàlia visual, que res no té a veure amb l’art de contar històries Una causa perduda, tot plegat, que fins ara al manco tenia un petit i humil santuari a s’Escorxador.
Som molts els que estem de dol, encara que érem pocs a les sales. Una realitat que també ens hauria de fer reflexionar i, fins i tot, entonar el clàssic “mea culpa”, que sempre arriba tard.
Des d’aquí els nostres ànims i la nostra solidaritat amb als treballadors del Renoir, que tan bons moments ens han regalat.
Salut i cinema
Els vostres comentaris