Xavier Uriz guanya el X premi Llorenç Moyà de Teatre amb Tanatologia de Georges Caplan

Avui dijous a les 19 hores s’ha dut a terme al Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem l’acte d’entrega del X Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques. El jurat, format en aquesta ocasió per  Joan Arrom, Martí Fons i Jeroni Salom, ha concedit per unanimitat el premi a l’obra “Tanatologia de Georges Caplan”, de Xavier Uriz Nadal (Palma, 1976), sobre la qual han destacat que “té una sòlida estructura dramàtica, tracta un tema actual i controvertit com és el del suïcidi i el planteja formalment amb originalitat, des d’un context futurista”, tot afegint que “és una obra innovadora amb el tractament i alhora compromesa”. El premi està dotat amb 2.000 €, aportats íntegrament per l’Ajuntament de Binissalem.

L’acte d’entrega del premi ha comptat amb la lectura dramatitzada d’escenes de les obres “Macbeth” de William Shakespeare i “L’estiueig” de Carlo Goldoni, a càrrec  de quatre alumnes de tercer curs d’Interpretació de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB).

Tantologia de Georges Caplan

En un futur proper el nombre de suïcidis augmenta fins adquirir categoria de pandèmia. Per combatre la situació el Ministeri de Salut crea la Divisió Nacional de Psicotanatòlegs (DNP), experts en discriminar qui és apte per suïcidar-se i qui no. Als aptes i a les seves famílies es du a terme un acompanyament que acabarà amb el suïcidi assistit dels interessats. Tot un mercat es crea al voltant d’aquesta activitat: vídeos d’acomiadament, viatges, etc. Tara és la millor psicotanatòloga. La seva filla, Leta, comença a interessar-se pels serveis de la DNP.

Segons Xavier Uritz, “vivim en un món on la quantitat de gent que es suïcida no atura d’augmentar. Hi ha qui comença a qüestionar el codi deontològic dels mitjans de comunicació que, respecte aquesta qüestió, proposa amagar la causa de la mort per evitar un eventual efecte cridada. Tal vegada sigui el moment de parlar sobre la qüestió. En un món cada vegada més poblat, és possible que el suïcidi es comenci a veure més com una solució que com un problema”