un lloc de cultura peculiar

Souvenir

Souvenir

autor

Existeix una Mallorca lumpen. Ningú no ho dubta, però no convé mostrar-la. O al manco subratllar-la. De fet, algunes de les parts més cutres, més horteres, són tot un negoci, i suposo que tampoc no convé gaire criticar-lo. Vivim del turisme. Però tot té un límit. I quan sentim que Madrid s’ha convertit en el Magalluf d’Europa, o que a cimentar la costa se li diu internacionalment “balearitzar” el territori, ja és hora de dir basta, tot i que sigui des del sarcasme o la caricatura. Des de la broma, però gens en broma. I Souvenir diu basta. Se’n riu, però amb pena. Denuncia, tot i que fent befa. L’espectacle s’estructura en un conjunt de gags paròdics amb molta mala llet i una ironia càustica, que mostra el pitjor dels estereotips i de les realitats del turisme del tot inclòs i tot s’hi val. Aquell que fa vergonya aliena, però que genera un negoci que es critica, però al que no es vol renunciar, tot i les continues i estèrils campanyes de reciclatge turístic que fa anys que ens entaferren sense cap resultat regenerador ni desestacionalitzador.  Personalment em sumo a la causa de Souvenir. Crec que algun dia haurem de dir basta, i potser arribarem tard si no ens posem les piles.

L’obra funciona prou bé, encara que amb intermitències. Com gairebé  tots els espectacles d’esquetxos. Però ells, a més a més, arrisquen de valent, perquè utilitzen el mal gust criticat com a llenguatge estètic, gairebé com a fil conductor per parodiar els fets, i ho porten tan al límit que en algunes escenes sembla que el xou de terrassa d’hotel estigui a l’escenari, més enllà de ser-ne el referent. Però és part del joc. Cal mostrar les coses com són per poder rebutjar-les i posar-hi remei amb coneixement de causa. Entre d’altres coses perquè no només parlen de la brutor del turisme, sino també de les joventuts alienades i desarrelades, de la cultura distorsionada o de les autoparòdies que converteixen en caricatura la nostra idiosincràsia.

A destacar el tour de force de tot el repartiment, que amb alts i baixos fan una feina tan completa com ara divertida.

Producció: Souvenir espectacles. Direcció: Joan Fullana. Text: Joan Fullana i Miquel Mas Fiol. Intèrprets: Bel Albertí, Biel Morro, Vicente Villó i Mar Fiol. Espai: Teatre Municipal Xesc Forteza.

Javier Matesanz

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies