un lloc de cultura peculiar

Re-Cor

Re-Cor

autor

“Els records són coses que tinc o que he perdut?” Woody Allen s’ho demanava a Another woman (1988) i sembla que no és l’únic. La memòria, la nostàlgia, el passat, l’experiència, la vida, que ens fa o la fem. Grans incògnites, preguntes difícils, i males de respondre; dubtes mals de satisfer. Però en qualsevol cas un terreny apassionant per pensar, reflexionar, per crear. I Disset Teatre ha triat aquest jardí per tirar endavant el seu nou projecte. Una nova etapa, amb saba nova però amb trets distintius del que foren, i que romanen a l’estil i les formes de la companyia: objectes, titelles, gest, moviment. Sumant ara dansa, audiovisuals, música en directe… Un exercici arriscat i que encara haurà de rodar per polir i encaixar totes les peces. Per fluir i convèncer fins a emocionar. Per assolir l’empatia que pretenen partint d’allò més íntim fins arribar a la fibra col·lectiva; perquè els sentiments són universals, encara que cadascun té els seus i els considera personals i sovint intransferibles. I aquí l’espectacle encara fa curt. No copsa, ni acaba de commoure com podria fer-ho. Com sens dubte ho farà quan maduri, i el depurin. Cal podar alguns fragments.  Alleugerir, potser, alguns moments, que saturen l’escena i returen l’expansió emocional cap al públic. I així es queda enganxada a l’escenari, amb tot un ventall de recursos i de llenguatges, molt meritoris, però que no sempre arriben a punyir la sensibilitat de la platea. I en aquest sentit, Re-Cor  és irregular, tot i l’esforç i la bona feina de les versàtils actrius, que visiten tots els estats d’ànim possibles, i que transiten l’estridència i l’histrionisme amb la mateixa naturalitat amb que després invoquen la tendresa i la nostàlgia familiar, o destil·len  el sarcasme de la crítica social, de la reivindicació feminista o… I amb tot això, un es demana fins i tot si no han intentat abastar una mica massa i els ha fet dispersar-se i no acabar d’arrodonir la proposta, que es tan atractiva com ara imperfecta. Un bon treball amb un resultat que pot millorar. Eines i material en tenen per fer-ho. I de talent van sobrats.

Direcció: Albert Mèlich. Intèrprets: Carme Serna Far, Mercè Sancho de la Jordana Cifre. Espai: Teatre Principal (sala petita)

 

Javier Matesanz

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR