un lloc de cultura peculiar

QUALITAT COMPOSITIVA, SONORITAT I OPERETA AL TERCER CONCERT DEL FESTIVAL BELLVER DE LA SIMFÒNICA

QUALITAT COMPOSITIVA, SONORITAT I OPERETA AL TERCER CONCERT DEL FESTIVAL BELLVER DE LA SIMFÒNICA

El tercer concert del Festival Bellver de l’Orquestra Simfònica Illes Balears ens traslladarà a una època satírica, crítica i ambiciosa amb la música de “Els tres rals” suite de l’òpera de K. Weill, la Simfonia per a instruments de vent en mi bemoll major de R. Strauss i les Simfonies d’instruments de vent, versió de 1947, d’Í. Stravinski, l’11 de juliol de 2019, a les 21:30h. Per aquesta ocasió, la Simfònica, que estarà dirigida pel director Joan Enric Lluna, contarà amb la participació de l’actor Miquel Àngel Torrens, qui serà l’encarregat de narrar i traslladar-nos a un ambient del “Burlesque” del segle XX.

És un repertori que esdevé una autèntica exhibició de diverses perspectives estètiques al voltant, precisament, de les agrupacions de vent. En primer lloc, la Simfonia en mi b major per a vents és una de les composicions juvenils de Richard Strauss(1864-1949) que ja permet gaudir d’espurnes anticipades del que serà el tractament orquestral d’aquests instruments en els seus poemes simfònics posteriors. Strauss no deixa aquí d’experimentar amb una escriptura musical on prima la qualitat compositiva, com si volgués demostrar — des de la seva joventut— que escriure per a una agrupació de vent pot assolir el mateix nivell de prestigi que escriure per a un quartet de corda.

Els melòmans identificaran de manera immediata la sonoritat única de Stravinski(1882-1971) ja en els primers compassos de la Simfonia per a instruments de vent. Manté la personalitat individual de cada instrument dintre del conjunt, amb una concepció del timbre fantàstica i absolutament personal, adobant la peça amb la seva mètrica canviant que genera un ritme àgil i dinàmic.

Kurt Weill, (1900-1950) dibuixa una atmosfera sonora original i ben diferenciada de les obres anteriors. Una instrumentació que ens recorda el teatre, l’opereta i els locals d’esbarjo del Berlin d’entreguerres.  Weill adapta en aquesta suite la música de L’ópera de tres ralsa un conjunt de vent; una adaptació que permetia la seva interpretació en qualsevol context, no solament en el marc teatral. Ben teixida, sempre assequible i amb un indiscutible toc personal no s’assembla a l’escriptura cuidada de Strauss, ni a la fantasia superdotada de Stravinski.

Potser aquests tres estils compositius fan pensar en tres artistes totalment allunyats en les seves diferents concepcions estètiques. Però comparteixen un mateix moment històric que marcarà el futur d’Europa i del món: l’ombra allargada del Tercer Reich i les conseqüències de la revolució russa planegen sobre les seves creacions. Strauss va haver d’acceptar durant dos anys, sense massa alternatives, un càrrec del govern de Hitler que obscurí el seu nom per sempre més. Però la seva nora era jueva i la seva prioritat protegir la seva família.

Stravinski i Weill no tingueren més remei que exiliar-se als Estats Units. El primer no tornà mai més a Rússia, el segon era jueu i no tornà mai més a Alemanya. Si la música és un dels elements capaços de definir contextos històrics i socials, convé parar esment en el programa d’avui. Tres creacions que ens recorden que l’art és lliure, però també una de les eines més poderoses per a la reflexió sobre allò que els humans, sovint, no volem entreveure.

Joan Enric Lluna compagina la seva labor com a clarinetista amb la direcció d’orquestra. En la seva faceta de director i solista director, Lluna s’ha posat al capdavant d’orquestres com la Luzerne Festival Strings, la Manchester Camerata, l’Orquestra de la Comunitat Valenciana del Palau de les Arts, la Covent Garden Chamber Orchestra, la Kensington Chamber Orchestra de Londres, l’Orquestra de València, la Real Filharmonía de Galícia o l’Orquestra Filharmònica de Màlaga. Recentment va dirigir els concerts del 30 aniversari de l’Orquestra de Cadaqués amb gran èxit de públic i crítica. També ha dirigit els vents de la Scottish Chamber Orchestra, i propers compromisos el portaran a dirigir la Berliner Camerata, l’Orquestra de la Comunitat Valenciana del Palau de les Arts i l’ADDA Simfònica d’Alacant entre d’altres orquestres.

Miquel Àngel Torrens és un actor molt lligat a la Simfònica de les Illes Balears amb la qual ha col·laborat amb projectes com “Simfojove” i els concerts de cambra de l’Any Llompart.

Les entrades es poden adquirir accedint a la pàgina web de la Simfònica “simfonicadebalears.com” i el preu de les entrades son: 25€ (pati); 20€ (arcs) i 10€ 1º pis (de peu).

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies