un lloc de cultura peculiar

Qui som

Rafel Gallego

Vaig començar a fer crítiques de cinema a Ràdio Jove, fa ja… fa temps. Després vaig predicar a Onda Cero, Cadena Ser, Cope,  la revista Temps Moderns, IB3 TV i especialment al Youthing, on vaig escriure més d’una dècada, i a Fancine (encara hi col·labor). Poques vegades coincidesc amb Matesanz; a ell li agrada ‘Blade 2’ i jo som més de ‘Nosferatu’, ell venera a Garci i jo a Kurosawa.

(He fet centenars de ressenyes de teatre i mai m’han insultat)

Twitter @RafelGallego1

rgallego74@hotmail.com

 

 

 

Javier Matesanz

Vaig néixer a Sant Antoni de Portmany (Eivissa) l’any 68. Al desembre, no al maig, de manera que vaig arribar tard a la revolució i enlloc de manifestar-me me’n vaig anar al cinema. Mai no he estat de fer massa renou. De fet, prefereixo de molt les pel·lícules de Kiarostami o Farhadi a les de Michael Bay o James Cameron. Tot i que m’agrada veure-ho tot. No és pot valorar allò que és bo si no es compara amb allò que no ho és. I pel que fa al teatre, tres quarts del mateix. Tot i que no va ser fins a molt més tard que vaig començar a anar. A Eivissa no en feien gaire, i fou a Madrid que el vaig conèixer i em va enamorar.

Som periodista de professió. Llicenciat a Madrid a la facultat de Ciències de la Informació. A la Universitat Complutense. L’any 1992. He estat redactor de Cultura, Sanitat i Educació del Diari de Balears durant gairebé una dècada. Avui faig l’AFICINE (abans i durant 14 anys, FANCINE) i el programa Cinemal·loqui d’IB3 Ràdio, a més d’escriure de cinema al Diari Última Hora i al Diari de Balears. Però el meu trampolí definitiu a l’olimp dels que no saben fer pel·lícules i per això les critiquen serà aquesta web del FANCULTURA.

javiermatesanz@fancine.es

 

 

 

toni camps

la culpa de tot això d’escriure de pel·lícules és del meu padrí, que era el propietari del Cine Monumental de Sineu fins al seu tancament. així que vaig crèixer entre pel·lícules de xinos, westers, sèrie B, les bufetades de Bud Spencer, i d’altres que no recordo perque el millor d’anar al cinema era precisament anar al cinema, la pel·lícula importava poc. després vaig estudiar periodisme i me va pegar per escriure de qualsevol cosa. vaig arribar a la conclusió de que no guanyaria mai un Pullitzer ni un Planeta, així que me vaig dedicar a criticar la feina dels demés. la primera oportunitat d’imprimir les meves opinions me la va donar aquest senyor d’aquí dalt, al Fancine (ara Aficine) ja fa més d’una dècada. la ràdio (Onda Cero, Ona Mallorca, IB3) va venir més tard. però haviem de viure d’alguna cosa, així que me vaig posar a culejar ordinadors i a entrar en això de les tres vedobles. i sí, si alguna cosa no funciona d’aquesta web, la culpa és meva.

i tenc una altra web, que no llegeix ningú: quemaldad.es, i un portfoli, per si algú me vol contractar: useixantaquatre.com.

toni@useixantaquatre.com

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR