Debutà amb un monòleg dramàtic al Mustang Ranch. Fou el rostre jove triat per llegir enguany el manifest del Dia Mundial del Teatre al Principal de Palma. Va intervenir a un capítol televisiu de Mossèn Capellà. S’atreví després amb un Shakespeare per al muntatge fi de curs i graduar-se a l’ESADIB per la porta gran. I no un qualsevol, sinó Ricard III. Un personatge universal, quintaessencia de la perfídia, tremendament exigent en l’aspecte físic, d’extrema dificultat interpretativa i, cal dir-ho, del gènere masculí. Perquè sí, ella interpretava a Ricard. Un detall encara més sorprenent si observeu la fotografia que acompanya l’entrevista. I per arrodonir aquest breu però intens currículum, assolit fins i tot abans d’haver acabat els seus estudis, i que l’ha convertit en l’actriu jove amb més projecció de la seva promoció, ara es fica dins la pell de Saixa i s’enamora d’Ivanov en l’adaptació d’aquest Txèkhov, que es podrà veure aquest cap de setmana a Can Alcover de Palma i a diferents pobles de l’Illa durant l’estiu. Ella es Neus Cortès.
Des de quan vols ser actriu i quan te n’adones que ja ho has aconseguit?
D’ençà que tenia sis anys, i vaig començar a fer classes de teatre infantil, ja tenia clar que volia ser actriu. Fer teatre és jugar i de petita tot el que vols per ser feliç és jugar. Així que mai no he volgut ser res més que actriu. I ara sembla que ho he aconseguit. Al menys el títol ja el tinc, però em queda molt per aprendre i encara més per demostrar. De totes maneres, està passant tot tan ràpid que intento gaudir-ne sense pensar gaire. Suposo que necessitaré una mica més de temps i d’experiència per pair-ho tot, i després ja valoraré el que estic assolint.
Ets conscient de que arribes al sector en un moment difícil?
I tant que sí, però les dificultats s’han d’afrontar i jo espero aprendre de tot el que em vagi trobant. Encara que a estones fa una mica de vertigen pensar-ho. I si no el tens tu, t’ho fan sentir els altres, que et diuen: “n’estàs segura, és un món molt dur”. Però sí, n’estic molt segura.
Encara no has treballat a un teatre, diguem-ne, convencional. Són temps estranys, temps de canvis i noves fórmules. Com ho vius?
Amb normalitat, perquè és el que he viscut. Tinc 22 anys i no he conegut gaire cosa més. De nina anava poc al teatre. No era l’oci recurrent a la meva família. De manera que això és el que conec, i penso que allò important es la qualitat del que es representa i la manera com es representa, i no l’espai. Ja tindré temps d’actuar a un teatre amb platea i butaques. No em preocupa i no tinc presa.
Començares a treballar professionalment abans fins i tot d’haver acabat els estudis el passat mes de juny. Te sens privilegiada?
Me sent afortunada, perquè a més estic treballant amb gent amb molta experiència que m’està ajudant molt i em donen molta confiança. Em sento molt ben rebuda, i per a mi això és el més important.
Com t’arribà l’oportunitat de participar en la producció Ivanov?
En va telefonar Joan Porcel, que és el productor i em coneixia del Microteatre, i me va oferir el paper. No m’ho vaig pensar ni un segon i vaig acceptar. I això que estàvem preparant la funció de final de curs i no sabia ni com m’ho faria per tenir temps. Però és igual, ho havia de fer.
I ja tens clar com vols enfocar la teva carrera?
De moment, a més d’aprofitar aquestes primeres oportunitats, el que vull es anar-me’n de fora i continuar amb la meva formació. En principi a Madrid. I si és possible compaginar-la amb altres feines que puguin sortir.
Quin és el teatre que més t’agradaria fer?
El teatre clàssic. Els grans texts dramàtics. M’interessen més que la comèdia, per exemple. I també m’agrada moltíssim el teatre de gest i moviment. M’encantaria participar en una producció en que pogués expressar-me amb el cos.
I el cinema i la televisió?
Fer cinema també m’encantaria. Té una màgia especial. Però és molt prest per pensar-hi. La televisió, en canvi, és més freda, més tècnica, i a mi m’encanta la immediatesa del teatre. És més directe, més càlid, més autèntic. És el que veritablement m’agrada. Encara que estaria encantada de fer televisió, evidentment.
Una actriu a la qual assemblar-se?
Blanca Portillo
A qui li estàs agraïda, ara que fas les primeres passes professionals?
A aquelles persones que han confiat en mi, m’han animat o m’han donat les primeres oportunitats, encara que potser en alguns casos no siguin molt conscients d’haver-ho fet. Pere Fullana, per exemple, o Martí Fons, que m’han donat molt de suport des de l’ESADIB; i Pere Mascaró, que era el meu profe de teatre de nina al Santa Mònica, i sempre m’animà i em donà confiança per seguir somiant en ser actriu. I per descomptat a tots els meus companys de promoció, perquè hem crescut junts compartint moltes il·lusions.
Te sents una mica com la representant d’aquesta promoció de l’ESADIB? Sents una responsabilitat afegida?
En absolut. Som una privilegiada, però no ho veig com una responsabilitat. Tots tindran les seves oportunitats i, de la mateixa manera que s’alegren per mi, jo m’alegraré per ells.
Penses en la fama?
És una possibilitat, i la veritat és que me faria por perdre la privacitat. Però penso que encara és molt prest per pensar en això. En qualsevol cas, la fama es pot adquirir o cercar, i jo tinc clar que no la cercaré.
Quins són els teus reptes immediats i de futur?
Els mateixos: no deixar mai d’aprendre. Acomodar-se pot ser el pitjor que faci una actriu. Has d’estar sempre activa i en continua formació, la qual cosa és bona a tots els nivells, perquè una vida activa és una vida sana. Així que la meva professió m’ajudarà també com a persona.
I a part de l’Ivanov dirigit per Sergi Baos, on comparteixes protagonisme amb Rodo Gener, Xim Vidal, Pedro Mas, Albert Mèlich, Marga López i Alícia Grau, quins projectes tens en marxa?
Estem preparant una lectura dramatitzada per a la Universitat amb motiu del centenari d’Albert Camus. Serà ara a l’agost.
Així que recent acabats els estudis, però aquest primer estiu ja no tindràs vacances?
Dissortadament en aquest ofici sempre hi ha vacances obligades, així que no descansaré mentre pugui tenir feina. A part que m’agraden tant les feines que estic fent, que gairebé me les prenc com unes vacances. No m’imagino com puc estar millor.
Els vostres comentaris