un lloc de cultura peculiar

Microteatre per mentalitzar

Microteatre per mentalitzar

autor

A falta de veure Vastitas borealis  i Crulls, l’edició de Microteatre que es fa a l’Hospital Psiquiàtric de Palma reuneix qualitat i varietat. Entreté, emociona i fa riure i pensar.

En Ramon, per exemple, escrita i dirigida per Pere Fullana és una peça redona. El primer mèrit del director habitual de La Iguana ha estat  la tria de les dues actrius. No em puc imaginar dues intèrprets més adients que Margalida Grimalt i Aina Cortès en el paper d’afligides germanes d’un difunt que combatia els accessos de bogeria amb un terapèutics tallers de jardineria. Records d’infantesa, d’un temps que no tornarà, retrat familiar, entranyable, humà i una bona dosi d’humor – negre i d’altres colors- acompanyen una història ben contada, ben pautada, ben dirigida.

D’arena i aigua parteix d’un text preciós de Bernat Molina –qui també dirigeix-. El penediment aferrat a la memòria i el dolor; el mal de no poder tornar enrere, la catarsi impossible que deriva en turment. Una actriu tancada en sí mateixa -enorme Marga López- i també entre els murs que l’envolten. Una filla, impecable Lucía Sánchez,  amb una mare absent, víctima de l’èxit que ho devora tot. Em va commoure tant que si sàpigues plorar no hagués aturat.

El viatge són les vivències,  desordenades, confuses, d’en Perico. En Perico és en Pedro Mas. Pedro Mas és un gran actor… No tenc ni idea d’on acaba el personatge i comença la persona, o si tots dos són un o són dos en un o si és un de desdoblat. Tampoc m’importa. El monòleg té intriga, et sedueix, t’atrapa, amb la paraula i les mirades i els objectes, mesclats en un relat familiar, íntim, que conté la poesia que destil·len els somnis i l’amargura que arrossega la vida.

De la follia sorgeix la llum; i el tribut als antiherois de la guerra que es va perdre i un deliri que fluctua entre el somriure i la rialla. Dos pacients amb ganes de jugar i de contar una història. Tomeu Blanch i Enrique Mongay es fiquen al públic a la butxaca, des del principi, en aquesta peça hilarant, de gestos i crits i moviment continuo i una bona dosi d’humanisme. Pura energia, bones interpretacions. Ganduls i mala gent està escrita per Mongay i dirigida per ell mateix a mitges amb Biel Jordà.

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies