Intensa, la nova i esperada edició del Microteatre, celebrada i inspirada pel Casal Balaguer. Una ubicació que implicava classicisme, costumisme, aristocràcia, tradició, perspectiva històrica, etc. I alhora això mateix exigia un esforç de producció, d’atrezzo, vestuari i ambientació que, emmarcat a l’imponent palau, li atorga a les peces un aspecte de solemnitat fabulós. Aquest capítol és notable. Però potser aquesta primera i indiscutible virtut acaba pesant en el conjunt, massa dens, i per ventura necessitat de lleugeresa per desembafar de tanta transcendència dramàtica. De fet, això fa que un parell de bons texts com són ara el de Marta Barceló (Terratrèmols) o el de Bernat Molina (Llet triada) ens trobin cansats en arribar-hi, i potser per aquest motiu no els jutgem com mereixerien en unes altres condicions.
La més divertida i mengívola és la desbaratada Usos i costums d’un vampir nobiliari, de Sergi Baos, molt ben interpretada en clau de paròdia gairebé Polanskiana, i que esdevé un oasis rialler per al vespre.
Completen el programa un sarcasme sacramental de Rafel Gallego (Manu Dei), en qual trobàrem a faltar humor; la fantasia futurista de Tot el que és sòlid s’esvaeix en l’aire, que he d’admetre no haver entès del tot, o almanco no haver combregat amb la comicitat gastro-humana de la proposta; i la interessant i interactiva L’univers ens torna el nostre boomerang, de Jaume Miró, que no és la primera vegada que transita aquest democràtic gènere de participació popular, que esdevé sempre una experiència diferent per al espectador. Cosa que s’agraeix.
Els vostres comentaris