Dins el cabaret hi cap tot. És un gènere de gèneres, sempre càustic i provocador, allà on la rialla, la denuncia, l’erotisme, la pantomima, el drama i el musical van de la mà. Però que tot estigui permès no significa que es pugui fer de qualsevol manera. No és fàcil de fer. El ridícul és sempre a l’aguait, i perquè funcioni cal tenir un bon grapat d’eclèctiques i agosarades virtuts per escometre’l amb dignitat i garanties. I els recent nats “3fun music” les tenen, encara que amb les imperfeccions dels qui comencen. El resultat dels seus esforços: “La vida era un cabaret”, tot i que amb alguns alts i baixos i imprecisions que hauran de polir amb el rodatge a les transicions i a qualque temps mort, el cert és que és un espectacle descarat i divertit, polissó i atrevit, molt treballat i prou sòlid. Amb moments realment delirants que castiguen el barram, amb desbarats antològics de “diabètica” inspiració, i algun número musical bastant notable, tant pel que fa a les senzilles però acurades coreografies, efectives i gens pretensioses, com a les adaptacions mallorquinitzades dels clàssics de la mítica “Cabaret”, que els artistes no dubten a hibridar amb La Balanguera i amb el que faci falta, perquè com hem dit al començament, aquí si se fa bé tot hi cap. Fins i tot que l’immortal “Àngel –Dietrich- blau”, la deessa Lily Marlene vulgui salvar “Es Trenc”.
Vàrem riure a rompre, tot plegat. És el que sol passar quan damunt l’escenari s’ho estan passant gairebé millor que a baix. S’encomana, i el gaudi col·lectiu és el més intens. I tot sembla millor.
Consulteu pròximes funcions a Sa Botiga de Buffon’s.
Els vostres comentaris