un lloc de cultura peculiar

La camisa de l’home feliç

La camisa de l’home feliç

autor

El pitjor que li pot passar a una adaptació teatral d’una obra literària és semblar més literària que no teatral. Però tampoc no és bo que els recursos teatrals i el canvi de llenguatge desvirtuïn o malmenin l’original, que si ha estat triat per ser versionat a escena serà perquè té prou interès i qualitat, i ara no és cosa d’ignorar-ho. L’equilibri sol ser el secret de l’èxit i un exemple immillorable és aquest muntatge de Zum Zum Teatre, segons la lletra de Tolstoi, titulat “La camisa de l’home feliç”. Una autèntica filigrana visual, fidel al text en essència, però perfectament traslladat a l’esperit escènic i a les formes entenedores del públic més jove al que va adreçat. Una preciositat d’espectacle, divertit, didàctic, sorprenent, vistós i amb un sentit de la meravella que, i ja em perdonaran l’atreviment, supera de molt el relat de l’autor rus, que tampoc no pretenia ser tan fantàstic com aquest, sinó més aviat un conte alliçonador de caire moral i social.

La funció comença amb una deliciosa introducció d’aroma lleugerament nostàlgic, però polissó, que amb alguns anacronismes i bromes metateatrals ens contextualitza literàriament i ens presenta els narradors. Uns actors deixats de la mà de Deu a l’andana d’un tren que sempre passa de llarg, els quals apel·len a la imaginació i a la complicitat de la canalla, i aprofiten l’avinentesa per recuperar un conte clàssic de moralitat absolutament vigent. És el que tenen els clàssics, que no caduquen; i aposta ho són. A partir d’aquí tot és encantador, tendre i simpàtic. Gairebé màgic. A estones desgavellat i un poc absurd, però sempre divertit, àgil i brillant. Fascinant en tot moment pel que fa a les coreografies escenogràfiques i, sobretot, a les combinacions dels audiovisuals i les interaccions presencials, que inclouen la participació d’un infant del públic, que acompanya els protagonistes en el seu viatge al·lucinant i no gaire profitós. Perquè no hi ha concessions felices ni finals de conte de fades, i és aquest un altre dels grans encerts de la funció. Molt poc freqüent, a més a més, i valentament respectat pels Zum Zum.

Tot funciona i funciona bé. Els nins no tanquen els ulls ni obrin la boca en una hora. Per riure sí. Constantment, de fet. I els grans gaudeixen com a nins, ja que si ho penses el missatge no té edat, i millor ens aniria a tots si…

Companyia: Zum zum Teatre. Autor: Lleó Tolstoi. Direcció i adaptador: Ramon Molins Intèrprets: Begonya Ferrer, Ramon Molins. Espai: Teatre de Vilafranca (dins la Fira)

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies