Després d’una vintena llarga de pel·lícules i quatre sèries de televisió, a Fernando Colomo tal vegada li queda molt per rodar, però poc per demostrar. Les seves obres transiten per l’humor irònic, a vegades malencònic, en ocasions compromès i sempre audaç. Quan se li pregunta per la darrera aventura cinematogràfica, admet que ha cercat el somriure de l’espectador més que la rialla. Gairebé un any després de rodar a Menorca, les seves paraules traspuen l’enamorament per l’illa en què caiem tots quan la visitam. “Han aconseguit preservar-la”, sentencia amb sorpresa i satisfacció.
Dilluns estrena a la secció Zabaltegi del Festival de Sant Sebastià Isla bonita, on també interpreta uns dels personatges.
Per què Menorca? Coneixíeu l’illa?
Sí, vaig venir sovint fa 30 anys, però ara feia més de 20 que no la visitava. Em va convidar a anar-hi el meu amic Miguel Ángel Furones [conegut publicista] i així la vaig recuperar. Es va ajuntar que em va tornar a captivar i que jo ja tenia pensat fer una pel·lícula ambientada en la Menorca dels anys 80. Finalment, la història transcorre en l’època actual.
Menorca no és aquí qualque cosa més que un context?
Menorca és un personatge més de la pel·lícula.
De fet, la pel·lícula inicialment s’havia de titular 9 días en Menorca …
Sí, i després simplement Menorca. El nom de la pel·li va patir molts d’avatars, però ens vàrem decantar per Isla bonita, també influïts per la cançó de Madonna.
Amb quina localització us quedau de totes les que heu rodat?
La veritat és que em quedaria amb totes. Cala sa Mesquida, Cala Mitjana, Cala Sant Esteva, que és la que més surt…
Recuperau en certa mesura el naturalisme de Tigres de papel , i supòs que per aquest motiu heu comptat amb intèrprets amb poca experiència…
De fet, en qüestió de naturalisme, aquesta vegada vaig més enllà que a Tigres de papel. Tots els diàlegs varen ser improvisats i els actors, efectivament, són joves i encara tenen poca experiència. Després hi són Miguel Ángel (Furones) i Nuria Román, que directament no són actors i que, sobretot ella, tenen pes en la trama. Ha estat interessant aquesta barreja d’actors (inclosos els menorquins Lluís Marquès i Olivia Delcán) amb no actors, perquè això ens ha aportat més veritat, més espontaneïtat. Rodàvem només amb dues càmeres i repetíem molt poques preses.
En aquesta pel·lícula parlau de la joventut, de la vellesa, de la decadència, de conflictes generacionals… però supòs que sense abandonar la comèdia, per la qual sempre heu transitat.
Sí, però és un humor més proper a Tigres de papel que a Bajarse al moro. Hi ha ironia, certa nostàlgia. No cercam la rialla, més aviat el somriure.
Estam davant una pel·lícula ‘mínima’ si parlam de pressupost.
El rodatge va durar cinc setmanes en dues tongades i el pressupost està entorn dels 70.000 euros. Només cobraren els tècnics de so i els d’imatge. La resta estam en règim de cooperativa.
Què esperau de Sant Sebastià?
Que doni a conèixer una pel·lícula que pensam que és diferent.
Hi haurà première a Menorca?
Sí, està prevista abans de l’estrena comercial, que serà principi de novembre.
Els vostres comentaris