un lloc de cultura peculiar

Els que recorden

Els que recorden

autor

La vida amaga moltes històries per contar. No cal acudir sempre a la fantasia per trobar personatges fantàstics. I sabedors d’això, Jaume Miró i Rafel Gallego cerquen la inspiració a la intrahistòria mallorquina, que els hi ha brindat aquest díptic lligat pel diuen, diuen, diuen, que sol ser la via per la qual la ficció contamina i sovint enriqueix la realitat a les comunitats petites. És així com el costumisme pot arribar a ser màgic, i amb una passa creativa més, literatura i teatre.

Gallego enceta la funció amb dues amigues poc convencionals, a l’extraradi de la normalitat tradicional, fora d’època i de la moralitat caduca d’un temps. Dues dones que ballen juntes, dues dones que s’aïllen del què diran i, és clar, l’alimenten. Xarrameques infundades, o no, però xarrameques que les condemnen sense més judici que el popular, i les converteixen en adúlteres, masclots, bruixes, víctimes a la fi. I passen els anys fent que creixi el misteri i de poc no esdevingui rondalla. Fins arribar a l’actualitat. Teatre dins el teatre. Fora quarta paret. I Miró agafa el testimoni i ens presenta els resultats d’una investigació gairebé antropològica. Cercant històries de persones, troben (els hi donen) un diari d’antic escrit per un veïnat “embogit” o “il·luminat”, que sembla tret de la cara b de l’Orlando de la Woolf, i que assegurava haver viscut a moltes èpoques, dins cossos ben diferents, i haver estat enamorat de la “rossa”, una d’aquelles dones. La que estava enigmàticament embarassada. I el misteri comença a resoldre’s, o no. I es que la funció només exposa, no pretén respondre. Està bé deixar incògnites a l’aire perquè mai no deixem de cercar respostes. El que passa és que, tot i les interessants premisses inicials de l’espectacle, no tot el conjunt funciona per igual. Resulta més convincent la primera part, interpretada per les actrius. La màgia s’esvaeix amb l’artificiositat de la contextualització i les explicacions posteriors, que potser són necessàries per lligar-ho tot, però que perden la inquietant autenticitat del primer tram. I l’interès davalla. Encara que la proposta general és prou interessant.

Text: Rafel Gallego i Jaume Miró. Direcció: Maria Bauçà/Jaume Miró Intèrprets: Toti Fuster, Bàrbara Nicolau, Biel Bisquerra, Pere Terrassa.

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR