Per què ens agrada tant Fred Vargas?
Aquesta escriptora francesa és la gran creadora de mons particulars del planeta novel·la negra. Serà inevitable respondre a la pregunta que hem fet a l’inici, ja que la seva resposta és el desconcert, aquell que destil·len les seves pàgines, el continu desconcert. Un podrà creure que Izzo és més sòlid que Camillieri, o que Donna Leon és la més elegant o que Mankell dissecciona el seu país amb profunditat, tot qüestió de filies i trajectòries culturals i sentimentals. Però respecte als llibres de Fred Vargas ningú no podrà negar que és la més original. Els seus llibres són un desafiament als canons del noir, la seducció de l’il·lògic. Així els primers glops de les seves pàgines són amargs, a on el lector es pot sentir temptat a titllar de forçat la proposta, les situacions, els personatges, però la temptació s’esvaeix i ja has caigut en les seves xarxes.
Fred Vargas és tot un personatge a l’alçada de les seves lletres. Continua fent feina amb la mateixa petita editorial que apostà per ella als seus inicis. El seu nom real és Fredérique Audoin-Rozeau, el seu pseudònim és un homenatge a Ava Gardner, Maria Vargas al film «La comtessa descalça». La seva professió no és la literatura, és arqueozoologa i historiadora, escriu per diversió i ho fa de forma torrencial, es tanca durant un mes i durant jornades maratonianes dona llum a la novel·la. Fred Vargas no viu a la seva estimada edat mitjana ja que manté combats en el present, com la aferrissada defensa del seu amic Cesare Battisti exiliat polític durant molts d’anys a França, avui a Brasil, en recerca i captura per la mort de dos policies com a integrant de les PAC( Proletaris pel comunisme), condemnat in absentia a cadena perpetua. Potser una clau per entendre la seva literatura sigui l’empremta del pare, escriptor surrealista molt lligat a Andrè Breton.
En aquest llibre tornem a trobar-nos al comisari Adamsberg, encara que trencant les estructures del «polar» no adquirirà protagonisme fins a la segona part del llibre. El fascinant Adamsberg, un dels personatges més ben construïts de la literatura negra actual, tant per la seva vida personal, caòtica i inclassificable, com per la seva peculiar forma d’afrontar les investigacions, d’apropar-se al mal, de relacionar-se amb els humans. Mai coneixem del tot al comissari i si hem de ser sincers la seva incapacitat social ens produeix enveja. Fred Vargas rodeja a Adamsberg d’un secundaris que tenen molta força, molt ben dibuixats, amb vida pròpia. En aquest llibre se’n va de Paris i de la seva comissaria del districte 5, però a canvi ens retrata una galeria de personatges meravellosos a un poble dels Alps.
La trama va avançant lentament, en aparença és un puzle sense massa sentit i encara que l’engranatge funciona matemàticament, no és el que més l’interessa a l’autora . Volem saber que els passa als personatges, Camille, «l’amour fou» del comissari, música i lampista, un pastor savi i un jove africà improvisador de falsos mites del seu continent d’origen. Homes i dones improbables que ens atreuen sense remei. Si, hi han morts, ferides i misteris i algú que vol atrapar al culpable, però no és el que ens fa girar la fulla, la hipnosis prové de la capacitat de l’escriptora de crear famílies artificials composades per lligams poc habituals, prové de la descripció de mons particular amb molta personalitat, en aquest cas la França rural dels Alps. A més sense necessitat de subratllar, l’autora va nodrint la lectura de referències cultes, molt ben documentades, d’una precisió aclaparadora.
El misteri és un joc ple d’autoreferències, Fred Vargas es recolza en aquesta idea per plantejar un joc de miralls entre les pors atàviques, les llegendes populars i els motius més humans per matar, enmig el lector. Per tot això us recomanem entrar en la dimensió Fred Vargas, a on una es pot topar amb 3 historiadors que investiguen, vivint junts cada un en un planta segons la seva especialitat, la gran guerra, l’època medieval o la prehistòria o Un pregoner en ple centre del Paris d’avui en dia.
Els llibres de Fred Vargas són un excel·lent entreteniment a on no trobarem anàlisis sobre els malestars socials, no, són simplement vehicles de plaer, un espai a on retrobar-se amb personatges i situacions que ens desconcerten i sedueixen amb molta, molta intel·ligència.
No som bones persones, així que traurem a la llum un defecte, el plaer del menjar no te cap paper en les històries de l’escriptora francesa, llàstima, ja que un troba a faltar la sabiduria gastronòmica de Camillieri, Leon, Izzo, Montalbán. Ningú no és perfecte.
Els vostres comentaris