Es calcula que Picasso és autor de més de 20.000 dibuixos on hi va poder imprimir moltes tècniques, i totes amb una perfecció sublim. Amb el dibuix, Picasso hi imprimia les seves turbulentes relacions amoroses i l’erotisme amb el qual eleva les passions reals a la categoria de mite, o la desesperació davant l’horror fa que la sàtira convisqui amb ell i transformi les seves obres en pertorbadores.
El Museu Fundació Juan March de Ciutat, al carrer Sant Miquel, ofereix una exposició composada per 13 aiguaforts realitzats entre el 1926 i 1931 que serveixen al geni malagueny a divagar sobre un text d’Honoré de Balzac.
Amb Le chef d’oeuvre inconnu de Balzac, Picasso il.lustra la faula sobre la recerca d’allò absolut pel pintor amb la premissa següent: La missió de l’art no és copiar la natura, si no més aviat saber-la expressar.
L’editor fou el marxant i galerista francès Ambroise Vollard, i amb aquest volum va donar la oportunitat a Picasso de relacionar el tema de Balzac amb les seves pròpies reflexions com artista. Teniu temps fins al 18 de maig per anar a veure-la.
Situacions físiques extremes són les que expressen plàsticament els dibuixos de Ralf Ziervogel (Clausthal-Zellerfeld, 1975), catalogats com «teatre de brutalitat». L’artista alemany mostra la fragilitat del cos humà a través de complexos dibuixos a tinta sobre paper o sobre el mur, amb paleta monocromàtica. La Galeria Kewenig i L’Oratori de Sant Feliu de Ciutat, mostren les propostes de Ralf Ziervogel intervenint l’espai amb un dibuix exquisit, alhora que cruel i extrem detall. Recordem André Breton, amb la seva metàfora «li beau comme» que constitueix el manifest de la bellesa convulsa del surrealisme.
Lautremont, seguint les doctrines de Nietzsche i el marquès de Sade, va crear el personatge de Maldoror que encarna l’heroi impacient per devorar el temps de forma cruel. El canibalisme devorador, el desig, el teatre de la crueltat, la provocació, la reciprocitat, la destrucció, la mutilació dels cossos …, es barregen en el treball de Ziervogel, i ens expressa al segle XXI com la violència es propaga sense adonar-nos. Víctimes i agressors s’entrellacen, el conjunt esdevé paisatge i els magnífics detalls es fan insignificants a l’ull de l’espectador. Fins al 26 de gener.
Els vostres comentaris