un lloc de cultura peculiar

De com la inèrcia condiciona la mecànica

De com la inèrcia condiciona la mecànica

autor

Una mena de disbauxa filosòfica, un monòleg que s’obri pas -talment com en Joan Fullana fa entre els espectadors- enmig de reflexions surrealistes i d’altres plenes de lògica. I és que el personatge diserta sobre l’obsolescència programada o et recita la llista dels reis gods; canvia de tema de manera radical però ho fa de manera que et creguis que hi ha un enllaç, una transició, una línia contínua invisible, un fil; i per ventura hi és. Tal vegada el poder i el contrapoder, o millor, la vulnerabilitat dels éssers anònims davant aquells que veritablement manegen el món, o encara més enllà: som gregaris i beneits per naturalesa.

Per moments, Fullana em sembla com si Henry Chinaski haguès begut un litre de consciència i en acabar una migdiada amb ressaca s’aixeca decidit canviar el món, però en realitat se la bufa tot.
Per lo demés, un text apreciable (escrit per Joan Tomàs Martínez i el propi Fullana), una peça més que entretenguda, golfa, força eficaç i que aporta un parell mallorquí d’idees interessants que li cauen de la butxaca a un actor més interessant encara.

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR