Cabaret Íntim

Li han dit cabaret i han fet curts. L’espectacle que es pot veure aquest cap de setmana a ‘Es Dau’ de Montuïri (esperem que no mori aquí) és molt més que això. És cert que té el to canalla, disbauxat, l’ànim provocador de les tavernes musicals de temps enrere, però aquest Cabaret íntim també es converteix en divan, en continent ad hoc d’una catarsi col·lectiva, on l’atmosfera que es genera catalitza l’humor, la sensualitat, la intriga del que passarà a continuació. I el vehicle de tot plegat, per suposat, és la paraula, xiuxiuejada, lliscada a cau d’orella per dos cambrers vestits de misteri i làtex (Mercè Sancho i Albert Mèlich), i cantada, molt ben cantada diria jo. Impressionants Joan Fullana – transformista capaç de convertir-se en Battiato o en diva (Lana del Rey o Issabella Rosselini, és igual), Maria Bauçà – metamòrfica i amb una veu portentosa -, Rosa Serra – amb una presència brutal, impròpia d’una actriu tant jove – i una Esther López, sublim, que per jo va ser tot un descobriment (el número de ‘Walk on the wilde side’ va ser del millor del vespre). El repertori, amb Gori Matas als teclats, abraça temàtiques, gèneres, èpoques i estils gairebé dissonants, però sempre oportuns, conformant un mapa eclèctic, just el que requereix una proposta d’aquesta mena. En escena compareix la sàtira, la política, el sexe, la banalitat, la tendresa… des del ‘Burdo rumor’ de Krahe que enceta el vespre – de la mà d’un estrafolari mestre de cerimònies (Pedro Orell) a qui per ventura li falta un poc de soltesa per dirigir i cobrir les transicions – – a La Trinca, passant pel ‘Crazy’ de Gnarls Barkley o una delirant versió de ‘Mr. Sandman’ de The Chordettes. Però els personatges que fan fluir aquesta boja funció no només interpreten cançons. Això és un cabaret de veritat i aquí els artistes es despullen, físicament (si toca) i emocionalment, difuminant les fronteres entre l’actor i la persona; poc importa si les confessions pertanyen a un o a l’altre perquè l’objectiu és jugar i fer partícip a l’espectador, que també diu la seva (i de quina manera!).

Podria parlar de l’aprofitament de l’espai, de l’escenografia, del vestuari (tot molt treballat), de tot el que passa fora l’escenari (tant interessant com el que ocorre a dins)… però fer-ho tal vegada seria desvetllar massa, espenyar-vos agradables sorpreses.

Les entrades per avui (dissabte) semblen que estan exhaurides, però esper que hi hagi més oportunitats de gaudir del muntatge més trencador que jo he vist darrerament per part d’una companyia local.