un lloc de cultura peculiar

Deliri d’una nit d’estiu

Deliri d’una nit d’estiu

autor

No és gens fàcil fer-se un perfil creatiu coherent i amb prou personalitat perquè defineixi la teva obra i permeti a l’espectador reconèixer en ella l’empremta d’un autor. I fer-ho a més sense que els mateixos trets descriptius esdevinguin reiteratius, i que tot i resultar familiars no siguin previsibles, i no perdin ni l’enginy ni la capacitat de sorprendre. Pocs ho aconsegueixen, i en els darrers anys un d’aquests pocs és Bernat Molina; un dels directors (també dramaturg i actor) més ocurrents, divertits, descarats, atrevits i, sobretot, delirants (el present títol el delata) de l’actual escena balear. Un autèntic i inclassificable terratrèmol còmic, imprevisible en les propostes, capaç d’abordar el cabaret, l’absurd, la denúncia estrafolària o la més demencial adaptació dels clàssics amb idèntica i estrambòtica gràcia, i amb un ritme sempre embogit , que un no es pot prendre mai seriosament fins que arriba el moment d’aplaudir. Llavors sí, perquè fer riure és una cosa molt seriosa i difícil de fer, i cal reconèixer els mèrits d’un dels nostres millors comediògrafs. Un creador inconformista que, sense complexes ni pors, accepta sempre el repte d’arriscar i anar una mica més enllà, fins a tocar la frontera del ridícul, però sense posar-hi mai un peu a l’altra banda. I així el seu món és un autèntic desgavell d’eclecticisme fantàstic, on poden conviure Romeu i Julietta, Chaplin, el lleó de la Metro, els personatges shakeapearians d’una Nit de Sant Joan, actors “metateatrals” sense talent però d’abnegada vocació, i fins i tot Dorothy i els seu amics del Regne d’Oz. Tot és possible si és Molina qui du el timó, i el resultat és sempre d’una comicitat endiablada, encara que en aquest cas hi trobàrem a faltar una mica de cohesió entre les parts perquè el conjunt hagués estat més sòlid. Potser perquè no totes funcionaven amb la mateixa eficàcia. Però la química entre els intèrprets acaben per pal·liar aquestes petites deficiències i la sensació final és la d’haver assistit a una festa on s’ho passaven tan bé a l’escena com a la platea. I això no té preu.

Dramatúrgia i direcció: Bernat Molina. Intèrprets: Alexandra Palomo, Lina Mira, Joan Bibiloni Rafel Fiol.

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies